Una xerrada a Casa Seat al voltant del llibre de Miquel Molina 'Proyecto Barcelona'

Podem marejar el debat sobre la potència i la decadència de Barcelona, però també podem fer propostes. És el que ahir es va fer al voltant del llibre de Miquel Molina Proyecto Barcelona. Ideas para impedir la decadencia (Libros de Vanguardia), a Casa Seat, on l’autor va conversar amb Sara Puig (presidenta de la Fundació Joan Miró), Valentí Oviedo (director general del Gran Teatre del Liceu), Ainhoa Grandes (presidenta de la Fundació Macba), moderats per la comunicadora Cristina Salvador.

Molina va començar amb un recorregut pel llibre i fent bones les paraules de l’editora, Ana Godó, que “cal anar més enllà dels eslògans”. Així, va dibuixar un petit mapa que comença arran del litoral, passa per la Zona Franca –tecnocultura, activisme, urbanisme– i puja a Montjuïc –la “muntanya de les oportunitats perdudes”, que cal integrar cada cop més a la ciutat–. D’allà a Ciutat Vella –cal cultura no només per elevar el nivell del turisme sinó també per “evitar que els barris es converteixin en guetos”–, fins al port –amb la segona sala del Liceu–. Després, la Ciutadella del Coneixement –reforma dels antics espais i museus i la nova biblioteca central–, les Glòries –“que deixin de ser un obstacle per convertir-se en oportunitat” apropant el teixit de les empreses tecnològiques del 22@ i la cultura local (com la llibreria No Llegiu)–.

I encara va reivindicar la necessitat de desenvolupar l’extensió metropolitana, la diplomàcia –a l’estil de Casa Àsia, l’IEMed o la Digital Future Society, per assegurar un humanisme tecnològic–, i la capitalitat literària.

Sara Puig va posar de relleu que si aquest 2022 ha estat una inflexió l’any que ve eclosionaran nous projectes i serà un any important per a la cultura, i així es van esmentar la futura exposició Picasso-Miró, el centenari dels naixements d’Antoni Tàpies, Victòria dels Àngels i Alicia de Larrocha i el centenari de la mort de Domènech i Montaner. Motius per celebrar.

Oviedo va assenyalar que així com fa 175 anys un grup de gent es va ajuntar per crear un teatre d’òpera en comptes de simplement anar a París, la ciutat s’ha de deixar anar i impulsar nous projectes mantenint un cert esperit canalla que també defineix la ciutat, perquè “la ciutat necessita espais­ on equivocar-se i arriscar”, especialment ara que, va dir, comença el segle XXI en la postpandèmia.

Per Grandes, Barcelona no són només les institucions, sinó els ciutadans, amb unes xifres de consum cultural molt baixes que cal potenciar fomentant la cultura en una ciutat que és un pol artístic, teatral, literari, musical –amb centres importants de clàssica, òpera, jazz, i festivals pop– i audiovisual.

Des de la fila zero, la regidora Gemma Sendra va clamar contra “l’esclerosi administrativa” que ofega la creació i va demanar que la cultura arribi arreu per fer una Barcelona que sigui necessària pel món, amb el seu perfil propi. Com va recordar Mireia Escobar (directora del Disseny Hub), Barcelona té una mica de tot, però no és especialista en res, i això la fa única. I necessària.

Francesc Bombí-Vilaseca   - La Vanguardia