Domingo, 22 de diciembre de  2024



Català  


A imitació del foc
acec26/4/2022



(Foto:)
 
Hi ha lli­bres que tenen un valor espe­cial. Més per a la nació dels poe­tes com és el cas de la poe­sia de Bar­to­meu Ros­selló-Pòrcel. Per aquest motiu, aquests dies de Sant Jordi entu­si­asma la magnífica edició en tapa dura que l’edi­to­rial Bar­cino n’ha fet, en la col·lecció Impres­cin­di­bles, amb el títol Poe­sia com­pleta, amb un assaig intro­duc­tori del també poeta Pere Antoni Pons, i uns epílegs amb els pròlegs del 1938 d’Antoni M. Sbert, Gabriel Alo­mar i Car­les Riba, així com els pròlegs de les edi­ci­ons del 1949 i del 1975 a càrrec de Sal­va­dor Espriu.


L’obra de Ros­selló-Pòrcel es manté viva i ha esde­vin­gut un clàssic, poc popu­lar això sí, de la poe­sia cata­lana del segle XX. La seva mort pre­ma­tura, amb només 24 anys, l’ha con­ver­tit, així mateix, en un mite. Ho cons­tata Pere Antoni Pons en el seu assaig intro­duc­tori: “Una de les pit­jors tragèdies de la història de la lite­ra­tura cata­lana, doncs. Melo­dramàtic? En abso­lut. Exa­ge­rat? No gens. I mira que la història de la lite­ra­tura cata­lana és plena de tragèdies: morts pre­ma­tu­res, gene­ra­ci­ons escapçades per la guerra i l’exili, tra­jectòries mal­me­na­des o escla­fa­des per dic­ta­du­res, apre­nen­tat­ges lamen­ta­ble­ment con­di­ci­o­nats i mal­for­jats per no haver pogut for­mar-se en la pròpia llen­gua… I, tan­ma­teix, la mort de Ros­selló sobre­surt dins aquest pano­rama. Perquè va morir molt, molt, molt jove. Perquè el seu futur era extra­or­dinària­ment pro­me­te­dor. Perquè la seva mort es va pro­duir en un període par­ti­cu­lar­ment dramàtic de la nos­tra història, en plena Guerra Civil, quan ja es veia a venir que l’obs­cu­ran­tisme reac­ci­o­nari de l’exèrcit fran­quista –aju­dat pels nazis i els fei­xis­tes mus­so­li­ni­ans– gua­nya­ria la con­tesa. Perquè, en con­seqüència, el dol per la seva mort va tenir lloc durant uns anys peno­sos i lúgubres, els de la post­guerra, quan la dic­ta­dura de Franco va mos­trar-se més impla­ca­ble i cruel.”


Nas­cut a Palma el 1813 i mort al sana­tori del Brull (Osona) el 1938, aquest coe­tani d’Espriu ens va dei­xar tres lli­bres breus: Nou poe­mes (1933), Qua­dern de sonets (1934) i Imi­tació del foc, que va aparèixer pòstu­ma­ment el 1938. Defi­nit dins el popu­la­risme, que podria incloure a broc gros altres genis de la poe­sia hispànica, com ara Juan Ramón, Lorca i Alberti, la poe­sia de Ros­selló-Pòrcel és d’una fragància i un batec exis­ten­cial (“Jo sé quina libació ens acla­rirà les tene­bres”) que ser­virà de model per a altres grans de la poe­sia cata­lana con­tem­porània, com el mateix Espriu, però també Vinyoli i Palau i Fabre. El foc, la flama, les cen­dres i el ressò de les bata­lles se sen­ten a través de molts dels seus ver­sos, d’una actu­a­li­tat escla­tant.


Ho apunta amb encert Pere Antoni Pons quan diu que “l’obra que va tenir temps de dei­xar, a pesar de la seva joven­tut, ja era d’una qua­li­tat extra­or­dinària. Això és fona­men­tal. La mort pre­ma­tura de Ros­selló no és una tragèdia perquè intuïm que hau­ria estat un intel·lec­tual de pri­mer nivell i hau­ria fet poe­mes extra­or­di­na­ris, sinó perquè la pre­co­ci­tat intel·lec­tual que ja va demos­trar i els poe­mes extra­or­di­na­ris que ja va fer ens per­me­ten saber del cert que ho hau­ria estat, que n’hau­ria fet molts més.”








   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2