Mal­grat que els actes eren força plens, els edi­tors que he con­sul­tat aquests dies em diuen que les cai­xes de la Set­mana del Lli­bre no es mouen gaire. Dos dels més impor­tants em con­fir­men que no han venut pràcti­ca­ment ni un lli­bre de poe­sia, tot i la presència de nom­bro­sos poe­tes pel Moll de la Fusta. Com es sabut, els poe­tes no com­pren lli­bres d’altres poe­tes.

Car­re­gats d’acti­vi­tats i amb píndo­les de tres quarts d’hora, els esce­na­ris es mouen àgils. Dilluns vaig assis­tir a un parell d’actes ben interes­sants. Edi­ci­ons de 1984, Alba i l’Asso­ci­ació de Tra­duc­tors i Intèrprets de Cata­lu­nya con­vo­ca­ven sessió sobre Guerra i pau, que Josep Cots de 1984 anun­ci­ava que sor­tirà per la Set­mana del 2023, si Déu i els cor­rec­tors ho per­me­ten. Judit Díaz Bar­neda i Joaquín Fernández-Valdés van par­lar dels esforços i els anys que ha com­por­tat tra­duir una novel·la de gai­rebé dues mil pàgines. Avui segur que cap edi­tor li la publi­ca­ria!

També Fran­cesc Mes­tres d’El Cep i la Nansa pre­sen­tava La Negreta i altres veus emmu­di­des, de Jordi Fer­nando Aloy, una interes­sant recre­ació de set dones per­du­des en el silenci de la història que Fer­rando ha recu­pe­rat amb estil i caire rei­vin­di­ca­tiu. Reme­ie­res, lli­bertàries i tre­ba­lla­do­res van patir el pes de la intran­sigència cul­tu­ral i catòlica del nos­tre país. Albert Sánchez Piñol i l’edi­tor de Ran­dom, Joan Riam­bau, eren a prop, però difícil­ment els escrip­tors i edi­tors par­ti­ci­pen en actes que no siguin els seus.

Ahir el dis­curs del premi Tra­jectòria de Joan Fran­cesc Mira es va sus­pen­dre per indis­po­sició del valencià. Els orga­nit­za­dors van pla­ni­fi­car una lec­tura de tex­tos moments abans que els edi­tors lle­gis­sin un mani­fest en defensa del català con­tra l’arbi­tra­ri­e­tat de la sentència del Tri­bu­nal Suprem que fixa l’obli­gació d’implan­tar el 25% de cas­tellà: “Els edi­tors en català ho sabem molt bé: a Cata­lu­nya de cada deu lli­bres que es venen només tres són en català. I al País Valencià i a les illes Bale­ars, el per­cen­tatge de ven­des en la llen­gua pròpia encara és més baix.”

Són xifres de les quals el govern espa­nyol, ara tan inte­gra­dor, pres­cin­deix: “Exi­gim que es deixi d’uti­lit­zar la llen­gua com una arma política, que s’eli­mi­nin els cri­te­ris de prac­ti­ci­tat i es pri­vi­legiï la llen­gua en àmbits com l’admi­nis­tració, l’ense­nya­ment o els mit­jans de comu­ni­cació públics.”

Foto: Dani Cajal