“El que he buscat és elaborar genealogia de l’antiimperialis- me del segle XX”

Fa cin­quanta anys, Xavier Rubert de Ventós gua­nyava la pri­mera edició del premi Ana­grama d’assaig, ins­tau­rada ales­ho­res pel jove i rebel edi­tor Jordi Her­ralde. Eren anys com­pli­cats: penes de mort, cen­sura i ridícules pro­hi­bi­ci­ons de tota mena. Un altre català, el pro­fes­sor mata­roní Josep M. Fra­dera –antic col·labo­ra­dor del diari– s’ha por­tat la cin­quan­tena edició per Antes del impe­ri­a­lismo. És un dels temes des­ta­cats de la seva bibli­o­gra­fia, sem­pre des de la tra­dició huma­nitària i lliu­re­pen­sa­dora. 

Una bibli­o­gra­fia amb títols de referència com ara Indústria i mer­cat (1987) i Cul­tura naci­o­nal en una soci­e­tat divi­dida (1992), entre molts altres. Ahir en la roda de premsa a l’Hotel Con­des de Bar­ce­lona, un eufòric Fra­dera va defi­nir el colo­ni­a­lisme com una de les grans xacres de la huma­ni­tat, obser­vant les diferències entre el com­por­ta­ment dels impe­ris en països libe­rals dels segle XIX i com impacta en el món, les seves posi­ci­ons res­pecte cons­truc­ci­ons impe­ri­als i la hipòtesi d’una reforma dins imperi. Tot ple­gat, des d’una pers­pec­tiva de l’abo­lició de l’escla­vi­tud. Per a Fra­dera l’escla­vi­tud va demos­trar que els impe­ris tenen la “mal­dat intrínseca” del mal­trac­ta­ment: “El que he bus­cat és ela­bo­rar gene­a­lo­gia de l’antiim­pe­ri­a­lisme del segle XX, bus­cant perquè no havia exis­tit el segle XIX i com pren força després”.

Daniel Rico Camps, por­ta­veu del jurat, va dir que “amb el rigor i l’exhaus­ti­vi­tat que li han ator­gat auto­ri­tat inter­na­ci­o­nal, el seu lli­bre, com­plex i bri­llant, explica per què la pri­mera gran onada de repulsa i con­demna dels impe­ris no va aca­bar amb la vocació expan­siva i els meca­nis­mes d’opressió i explo­tació, sinó més aviat el con­trari”.

David Castillo - El Punt-Avui

Foto: Andreu Dalmau (EFE)