La periodista i escriptora Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) ha guanyat el 63è Premi Sant Jordi amb la novel·la Les nostres mares, un homenatge a les dones nascudes als anys 50. El guardó s’ha entregat en la 72a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural, que s’ha celebrat aquest dimarts al TNC. Al llarg de la vetllada, s’ha lliurat el 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions a Marc Vintró per Unes ganes salvatges de cridar; el 64è Premi Carles Riba de poesia a Jordi Llavina per Un llum que crema, i el 49è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Gerard Guix per Un far a la fi del món. En aquesta edició dels guardons, el 60è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert.

‘Les nostres mares’ és un homenatge a la generació de dones nascudes als anys 50, enmig de la dictadura franquista. Aquesta història “feliçment feminista” es narra a través de 10 personatges que representen diverses generacions, orígens i classes socials. L’autora d’’Argelagues’ i ‘Ca la Wenling’ viatja des de l’actualitat als anys de joventut de les protagonistes. Feia 19 anys que una dona no guanyava el Premi Sant Jordi. La darrera, l’escriptora Carme Riera per La meitat de l’ànima.

‘Les nostres mares’ arribarà a les llibreres al febrer del 2023 de la mà de Proa. El 63è Premi Sant Jordi, convocat per Òmnium Cultural, té una dotació de 60.000 euros que no són una bestreta de les vendes futures sinó un premi amb totes les lletres. Enguany 40 novel·les han concorregut al premi més ben dotat de la literatura catalana.

Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975) ha rebut el 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Unes ganes salvatges de cridar. La ràbia que tenim a dins és el centre d’aquests nou relats que mostren un món que no té marxa enrere, desolat per l’arrogància humana, on la gent ha deixat el bosc per la civilització. Cada conte té un plantejament i un escenari diferents, tot i que tots ells mostren un malestar vital o social. Convocat per Òmnium, Edicions Proa i la Fundació Enciclopèdia Catalana, el Premi Mercè Rodoreda té una dotació de 6.000 euros. S’hi ha presentat 49 obres. Proa serà l’encarregada de publicar-la al febrer del 2023. L’autor és llicenciat i doctorat en Filosofia per la UB.

El poeta Jordi Llavina (Gelida, 1968) ha rebut el 64è Premi Carles Riba de poesia per Un llum que crema. El llibre, que es divideix en set parts, aprofundeix en la relació entre la memòria i l’efecte del pas del temps.  I ho narra a través d’anècdotes com la història del vaixell Endurance, rescatat del fons del mar a l’Antàrtida més d’un segle després, o la d’una casa abandonada en un poble del Baix Camp. Llavina també aborda altres assumptes, com el pes que té la llengua pròpia en l’experiència que es rep de la realitat o la importància del paper en l’articulació del pensament i les emocions.  L’autor ha publicat vuit poemaris i tres obres de narrativa. Convocat per Edicions Proa, amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana, el guardó té una dotació de 3.000 euros. Proa publicarà l’obra el febrer de l’any vinent.

L’escriptor, dramaturg i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès Gerard Guix (Vic, 1975) ha recollit el 49è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Un far a la fi del món. El Max, de 14 anys, veu com la seva vida dona un gir quan el seu pare rep l’encàrrec de reformar un far en una illa remota i durant uns mesos tota la família s’haurà d’instal·lar allà. Un canvi que li arribarà al Max just ara que començava a tenir amics a l’institut i que havia començat una relació especial amb una noia. El Premi Joaquim Ruyra està convocat per La Galera i la Fundació Enciclopèdia Catalana i dotat amb 6.000 euros. Elastic Books serà l’encarregada de publicar l’obra al març del 2023.

El 60è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert perquè, com ha detallat el jurat, “cap original reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura infantil en català”. El jurat ha reconegut que ha estat una decisió difícil i que escriure literatura infantil no és senzill.

Com ja es va anunciar fa uns dies, el periodista de TV3 Manel Alías ha rebut el Premi Muriel Casals de Comunicació 2022. El jurat, format per Sebastià Serrano, Núria Iceta, Sara Gonzàlez, Àlex Gutierrez, Odei A.-Etxearte, Albert Sàez i Mònica Terribas, va decidir atorgar el guardó al periodista de TV3 “per la seva acurada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia a Ucraïna, oferint testimonis de primera mà a banda i banda del conflicte, amb una mirada política i social” i també per “una feina de més de vuit anys de pedagogia i informació com a corresponsal a Rússia a través dels mitjans públics i en llibres” com són ‘Rússia, l’escenari més gran del món’ (2021) i ‘L’última victòria de l’URSS’ (2022).

La traductora estatunidenca Mara Faye Lethem ha recollit el Premi Internacional J. B. Cendrós d’Òmnium Cultural per la seva “tasca incansable i de llarg recorregut” ajudant a internacionalitzar la cultura catalana a través de la traducció a l’anglès d’obres escrites en català. Faye Lethem ha traduït enguany ‘When I Sing, Mountains Dance’, d’Irene Solà, un dels títols destacats pel diari ‘The Guardian’ entre els millors llibres de ficció de l’any i inclòs a la llista dels millors llibres de la Biblioteca Pública de Nova York.

L’escriptora i periodista Gemma Ruiz ha celebrat que el jurat hagi premiat una novel·la feminista i que s’hagi tornat a reconèixer una dona en aquest guardó 19 anys després que l’última dona, Carme Riera, fos premiada. Ruiz ha basat el seu discurs en denunciar la “disfunció” perquè molts premis no reconeguin les dones. “Aquest premi tant estimat ha viscut de cul a la realitat clara com la llum del dia que es veu a les llibreries, als clubs de lectura de les biblioteques, a les llistes dels més venuts, a les traduccions. Una realitat pleníssima d’escriptores”, ha destacat.

Ruiz ha dit que s’ha “acabat el bròquil” i que espera que aquells que fan com si les dones escriptores no existissin tinguin un “bon mal de ventre” abans de tornar-ho a fer. També ha dit que el premi és una victòria col·lectiva perquè ella no ve del “no res”. “Aquest premi Sant Jordi va per a totes”, ha conclòs.

El guanyador del 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, Marc Vintró, ha dit que el títol del seu conte ‘Unes ganes salvatges de cridar’ respon a la ràbia que portem a dins que el fa escriure. “D’un món que ens ofega, d’un animal maltractat que ningú escolta però que sobreviu”, ha concretat.

Per la seva banda, el guanyador del 64è Premi Carles Riba de poesia, Jordi Llavina, ha celebrat rebre un guardó d’un dels poetes més alts de la cultura i llengua catalana i el periodista Manel Alías, guanyador del Premi Mural Casals de Comunicació 2022, ha reivindicat el periodisme de guerra per evitar les guerres i ha recordat que el president de Rússia va eliminar la premsa independent abans d’iniciar la guerra a Ucraïna.

Finalment, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha lamentat que el català sigui “l’única llengua en una comunitat de 10 milions de persones sense un estat que la protegeixi”. Tot i això, ha celebrat que Catalunya sigui una “nació determinada” a decidir el seu futur en llibertat i amb una llengua “viva”.

Antich s’ha dirigit al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els ha recordat que l’aposta per la llengua i la cultura “no és cap despesa sinó una inversió”. “Volem els nostres drets però també la literatura que és brúixola de la grandesa a la que aspirem”, ha conclòs.