Aquesta petita òpera bufa té, a més, un finíssim sentit de l’humor, ja que com va dir Óscar Carreño parafrasejant Evelyn Waugh a la presentació a La Tribu de Sant Andreu, “l’humor és la millor manera d’apropar-se a la realitat”
Com cada any, l’escriptor fracassat que intenta escriure el seu conte de Nadal pensa indefectiblement en Ebenezer Scrooge, el cèlebre personatge en qui Dickens va recrear l’egoisme i la misantropia. Antoni Garcia Porta, expoeta i editor, autor d’una obra resplendent al segell Acantilado, caracteritzada per trames barroques i ben resoltes, ens ofereix aquest Nadal una faula sobre les dificultats d’escriure i el batibull de personatges que ens envolten, i fins i tot molesten. A Persecución y asesinato del rey de los ratones representados por el coro de las cloacas bajo la dirección de un escritor fracasado, el protagonista intenta, en va, redactar un conte a partir dels nombrosos referents que té, començant per l’esmentat Dickens i pels escriptors Carmen Martín Gaite i Enrique Vila-Matas. L’escriptor es cola en el grup d’escriptors que s’han proposat seguir la convenció i la petjada de Dickens en els seus populars contes nadalencs. L’energia dels carrers plens de llums l’omple i intenta comparar un CEO d’una empresa amb el maligne Ebenezer Scrooge. La trama mínima al voltant de l’autor es va farcint del bombardeig de dades de la documentació de l’escriptor. Totes aquestes dades arriben a convertir el personatge en un ratolí, el rei dels ratolins, que imposa la llei de les clavegueres, un petit dictador de república bananera, fàcilment identificable.
Quan apareix el personatge de l’òpera El Trencanous, entra en escena un altre ratolí, que emula el famós detectiu Philip Marlowe. Es desvincula del rei per ajudar Josefina la Cantaora, que ha hagut de patir la prepotència del rei. L’escriptor veu amb desesperació com passen les festes de Nadal i ell no aconsegueix, de nou, dur a terme la seva missió. Aquesta petita òpera bufa té, a més, un finíssim sentit de l’humor, ja que com va dir Óscar Carreño parafrasejant Evelyn Waugh a la presentació a la llibreria La Tribu de Sant Andreu, “l’humor és la millor manera d’apropar-se a la realitat”. L’humor bonhomiós, no exempt de mala llet, creua la novel·la de punta a punta mentre la tragèdia shakespeariana de 167 pàgines introdueix personatges de Kafka i els mateixos Andersen, Dylan Thomas i Bukowski. El rei dels ratolins borboneja fins a la decadència i caiguda del règim ratonil. Hi ha també un cor que interpel·la el lector, i, com al conte de Dickens, el malvat no vol celebrar el Nadal. El resultat és una entretinguda i divertida comèdia sobre el mateix procés d’escriptura i els seus bloquejos.
Com a complement del llibre de Porta proposem la traducció de Charles Dickens que ha fet Xavier Pàmies, amb il·lustracions de Bernat Cormand. Tots els contes de Nadal inclou els cinc contes nadalencs de l’influent autor britànic. Publicats a mitjans del segle XIX, han estat reeditats en diverses ocasions en català. Ara els trobem en una bella edició de tapa dura de La Magrana. La veritat és que, a diferència de molts autors vuitcentistes, Dickens navega a tot vent.
