Domingo, 22 de diciembre de  2024



Català  


Què i com es llegeix a les escoles. El baix nivell de comprensió lectora dels infants fa reflexionar sobre com es promou la lectura als centres educatius.
acec10/6/2023



(Foto:)
 
Què es llegeix als centres educatius i, sobretot, com? La setmana passada vam saber que el nivell de comprensió lectora dels infants catalans de 10 anys és un dels més baixos de l’Estat i d’Europa. A Alba Castellví, sociòloga, educadora i exprofessora de didàctica de literatura infantil i juvenil, no li va estranyar després de la seva experiència amb alumnes de magisteri que no li sabien dir ni un sol llibre que recordessin. Amb aquests estudiants de mestres de 20 anys admet que havia de començar pel principi."Els convidava a conèixer contes clàssics com Els tres porquets perquè són referents de la cultura popular, i no es poden entendre ni tenen cap gràcia les versions modernes si no es coneixen els bàsics. Molts joves els desestimen perquè no els han sentit explicar mai, i d'altres perquè rebutgen els valors que aquests contes transmeten", afirma. Ella considera que cal que s’ensenyin tècniques per ensenyar lectoescriptura, però també que si no tenen llibres que els hagin marcat no poden transmetre el plaer per la lectura. Si tots els infants d’entre 10 i 13 anys llegeixen almenys un llibre al trimestre segons l’informe d’hàbits lectors del Gremi d’Editors, ¿està fallant alguna cosa en la literatura infantil i juvenil perquè no s’assoleixi la comprensió lectora?


L’esforç dels mestres

"Sempre és culpa dels mestres", ironitza Marta Gago, àvida lectora i mestra a l’escola pública La Marina del barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat, que no ha notat la davallada i que considera que l’hàbit lector es relaciona principalment amb la falta de referents a casa i amb les noves tecnologies, sense obviar els efectes de la pandèmia. A La Marina dediquen tota l’etapa d’educació infantil i el cicle inicial a la lectoescriptura i la resta treballen sempre a partir de la lectura: "Cal fins i tot per llegir el nom d’un carrer. És bàsic!", exclama. Tenen una hora de lectura diària estipulada, en la qual els infants poden triar un llibre de la biblioteca de l’aula per llegir-lo de forma individual. "Si no s’adquireix la lectura a primària els estem abocant al fracàs escolar", afirma amb contundència.


Les lectures que hi ha en aquestes biblioteques se seleccionen segons la tria que fan els infants al concurs La Lliga de Llibres del Barri, organitzada per l'ajuntament del municipi. Els llibres que més triomfen? Els Futbolíssims (Cruïlla), de Roberto Santiago, i Diari del Greg (Estrella Polar), de Jeff Kinney i traduït per David Nel·lo. Gago és conscient que, de vegades, són llibres amb baix nivell literari, però "la pretensió a primària és que hi trobin plaer" perquè "un clàssic els allunya i no ho podem permetre". Aquesta selecció també passa pel sedàs dels valors de la coeducació. Així, per exemple, no hi trobaríem La rateta que escombrava l’escaleta, ja que considera que fa apologia de la dona objecte. La mestra subratlla l'aposta d'editorials per atraure els infants pels ulls amb llibres amb efectes visuals que agraden molt, com Mira, mira més enllà (Combel), d’Àngels Navarro. També fan lectura en veu alta del professorat per treballar l’entonació, però ja no fan lectura col·lectiva perquè "hi ha criatures que tenen ritmes diferents i se’ls pot criticar i que facin associacions negatives". Tot i la diversitat de l’alumnat, creu que es fa molt d’esforç perquè llegeixin i que de vegades s’aconsegueix, fins i tot, que demanin més estona de lectura.


A l’escola concertada Josep Tous, al barri de Sants de Barcelona, hi dediquen mitja hora diària, però tenen un pla per treballar-la de forma transversal, i cada alumne té un llibre al calaix per quan acaba la feina, explica la mestra Elisabet Coll. També disposen de les biblioteques d’aula i tenen una comissió que s’encarrega de triar "lectures motivadores", recomanades sovint per les editorials, com ara La nena que es va convertir en mòbil (La Galera), de Francesc Puigpelat, o Oliver Twist (Bromera), de Charles Dickens. Agraden els llibres curts sobre tecnologia, futbol i aventures, diu Coll, que és tutora de sisè. Ella també es posa a llegir quan fan lectura individual en comptes de treballar amb l’ordinador perquè creu que cal predicar amb l’exemple.


I què passa a la secundària? També tenen mitja hora diària de lectura per triar llibre a l'armari de l'aula, no hi ha lectures obligatòries i acostumen a fer lectures comunes, explica Vero Santos, professora de català i directora de l’Institut Miquel Tarradell de Barcelona. Entre les lectures que més tria l’alumnat d'entre les seleccionades pel centre hi ha Invisible (Núvol de Tinta), d’Eloy Moreno; Xènia, tens un whatsapp (Barcanova), de Gemma Pasqual i Escribà, i una versió adaptada del Mecanoscrit del segon origen. Ho complementen amb un projecte de manga amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, i amb el programa Lectures explosives amb l’Institut de Cultura de Barcelona, el Consorci de Biblioteques i el Consorci d’Educació de Barcelona, en el marc del qual poden conèixer els autors dels llibres que treballen.


No és habitual, però, tenir biblioteques d’aula, diu l’escriptora Maite Carranza, que fa un centenar de xerrades cada any per les escoles de Catalunya. Tampoc tenir biblioteques escolars, que només resisteixen en el 58% dels centres educatius segons dades del departament de Cultura del 2019. Carranza no en responsabilitza famílies o mestres, que "han d’anar traient la llengua afegint-se hores per dedicar-les al foment de la lectura", sinó les polítiques que no contemplen aquesta dedicació.


LIJ: un gènere menystingut i importat

Aquestes lectures que han de servir a infants i joves per convertir-los en lectors són de literatura infantil i juvenil (LIJ), un gènere que a Catalunya "es considera una literatura de segona", diu l’escriptora Anna Manso, especialment la que és originalment en català: "Es dona més valor a les traduccions que a la creació original".


No és perquè no vengui ni perquè no se’n publiqui: per Sant Jordi va registrar l'augment més gran de vendes en català, amb un 41,1%; representa el 16,8% de la facturació editorial de l’Estat, segons les últimes dades del gremi d’editors del 2021, i apareixen nous fenòmens que la impulsen com, les autores supervendes juvenils sortides de la plataforma Wattpad Ariana Godoy i Joana Marcús.


Els prejudicis també es reflecteixen als mitjans, on la literatura infantil i juvenil no hi és present de manera normalitzada, afirma Manso, i "els nens perceben que el que és per a ells no és important". "En 40 anys de TV3 tot just ara es comença a crear un espai de biblioteca en un programa infantil. No hi ha crítica als mitjans i, quan es fa, es dedica a literatura traduïda", continua l’autora de llibres com Una noia N.O.R.M.A.L. i Contes per riure per anar a dormir (tots dos editats per Cruïlla).


La socialització dels llibres

Un dels motius del menysteniment del gènere és el model de polítiques públiques de la Generalitat, opina Maite Carranza, que considera que "s’ha equiparat el llibre de lectura amb el llibre de text per falta de pressupost i perquè havien promès gratuïtat a les famílies". Es refereix al fet que als centres educatius s'acostuma a comprar un exemplar d’un llibre (o s’agafa de la biblioteca) i es comparteix. "Moltes famílies no han vist ni un llibre del seu fill, no han compartit lectura, no han visitat una sola llibreria i no han comprat un sol llibre als fills perquè es va dir molt clarament que era responsabilitat de l’escola", afirma contundent l’autora de llibres com Paraules emmetzinades (Edebé) i La pel·lícula de la vida (Cruïlla). "Reivindiquem la biblioteca personal dels nostres lectors i lectores, una lectura de proximitat i prescripcions ben fetes", conclou.


A més, Manso afegeix que els autors publiquen en col·leccions escolars com Vaixell de Vapor o La Formiga perquè les editorials consideren que els allarga la vida, però això implica que no es poden trobar a les llibreries i que són edicions senzilles que "perden prestigi als ulls dels prescriptors". Pel que fa a les escoles, opina que alguns centres han "dimitit de la seva funció de prescriure" i creu que els mestres no només han de ser lectors, sinó lectors de literatura infantil i juvenil, "que és la seva eina".






   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2