Provenia d’una família de llarga tradició d’activisme polític i va ser consellera del districte de Ciutat Vella
Llum Ventura Gil, activista social arrelada especialment a Ciutat Vella, ha mort als 82 d’anys. El feminisme va ser un dels grans camps de batalla de la historiadora, que va dedicar part de la seva vida a recuperar la memòria de les dones a la Guerra Civil. Va crear l’associació Dones del 36 i en els últims anys també va estar vinculada en accions contra el racisme. La mort de Ventura l’ha anunciat el candidat de Sumar Gerard Pisarello, en un acte dels Comuns, partit amb el qual va col·laborar l’activista
Ventura, nascuda el 1941, provenia d’una família de llarga tradició de l’activisme polític. El 1979 va obrir la perruqueria La Mar, un projecte innovador i revolucionari. També era una biblioteca gairebé clandestina per a les dones del barri on es donava informació sobre un dels temes que més preocupava en aquells anys, els avortaments clandestins. Set anys després, l’activista va obrir La Pelu, una altra negoci de perruqueria que volia trencar els tòpics i la idea que s’havia estès que les dones hi havien d’anar cada setmana.
Ventura també va ser durant sis anys als noranta consellera independent del districte de Ciutat Vella. Va ser llavors quan va crear Dones del 36, una associació de memòria històrica per recuperar el testimoni de moltes llibertàries que en molts casos van haver-se d’exiliar o van ser empresonades. També es va implicar en el projecte Guanyem Barcelona dels comuns, amb el desig, segons va manifestar, d’assolir “un canvi municipalista”. El 2007, a causa de la seva avançada edat de moltes de les seves membres, Dones del 36 es va dissoldre, després d’haver realitzat un treball que ha servit per posar nom i cognoms a dones que van lluitar per la llibertat i que d’una altra manera haurien quedat en l’anonimat. En 2006 havien editat un llibre “Les dones del 36 un silenci convertit en paraula” per fer-ne donació a les biblioteques, arxius i universitats.
El pare de Ventura va morir poc abans que nasqués ella i la seva mare ho va fer quan només tenia sis anys. El seu pare va ser anarquista, la seva mare era de les Joventuts Llibertàries, el seu avi va estar al costat dels treballadors en la Setmana Tràgica i el seu pare va ser un “autodidacte”, segons va explicar ella mateixa en una entrevista a “El Periódico”.
L’activista també va arribar a col·laborar amb la Fundació Pare Manel i a implicar-se en el col·lectiu de Dones Llibertàries de la CGT catalana. Al barri on vivia, el Gòtic, va formar part també del grup d’impulsors del col·lectiu pel dret a l’habitatge Resistim al Gòtic.
