"Sabéis que no suelo hacer esto, pero es un manifiesto muy importante para nosotros y me gustaría que lo leyerais y nos ayudarais a difundirlo". La que m'etiqueta en aquest tuit és l'Inga Pellisa, una traductora literària al castellà que segueixo des que em va meravellar amb la seva traducció de Mumbo Jumbo d'Ishmael Reed (La Fuga). De fet, és una traductora molt reconeguda, i de seguida obro l'enllaç. El que hi trobo és el "Manifiesto por la supervivencia de la traducción editorial en España", difós des de l'associació ACE Traductores (ACEtt). No és cap sorpresa, el sector fa temps que es veu obligat a lluitar per les seves condicions i la seva visibilització. En aquest cas, el manifest parla del creixement del sector editorial, que les dades diuen que es troba en plena forma, i que aquest any tancarà amb una pujada d'un 5% com a mínim. En paral·lel, denuncien que els traductors no veuen reflectit aquest augment en les seves tarifes, i això que ACEtt calcula que aporten a les editorials el 35% de la seva facturació anual. Expliquen que, a Espanya, els traductors estan cobrant pràcticament el mateix que fa vint anys, sense ni tan sols veure un augment per l'IPC, que des del 2013 ha crescut un 17,7% a escala estatal.

Agafo el telèfon i truco a l'Inga Pellisa, les dades em semblen preocupants. M'explica una cosa que també es tracta al manifest, i és que els traductors no són considerats treballadors, sinó petites empreses (la majoria són autònoms), i això fa que no tinguin dret a fundar un sindicat, o a una cosa tan petita, però útil, com recomanar unes tarifes mínimes. "Imagina't els que comencen a l'ofici que desprotegits que estan". Pellisa fa 12 anys que hi és, i li pregunto com l'afecta tot això a nivell personal. "Cada vegada és més difícil treballar de manera humana i fer llibres de qualitat", em diu. De seguida aclareix que "treballar de manera humana" vol dir, per exemple, no haver de traduir a les tres de la matinada, situació en què s'ha trobat no poques vegades. "Les tarifes que s'estan oferint ara no permeten viure". Una vegada va consultar el sou més freqüent a Espanya: per arribar-hi, hauria de cobrar una tarifa que ella, traductora de prestigi, ha vist poquíssimes vegades. Em cita un altre traductor, l'Arturo Peral, que en un article recent explicava que cada vegada hi ha més gent que abandona, que deixa el sector. Em fa pensar en una altra traductora de referència, l'Esther Tallada. Quan la vaig entrevistar el 2019 per les seves magnífiques traduccions de Faulkner al català, em va explicar que, després de la seva primera traducció literària, un Orwell, va abandonar aquest tipus de traduccions durant set anys, de la misèria que havia cobrat per fer-la. Em deia que tot era tan precari que, traduint tres clàssics seguits (afegiu el Robinson Crusoe als Faulkner), llibres que volen moltes més hores de feina, acabaria ensorrada en la misèria. "Penso que a la llarga hauré de fer un pensament".

"Quan vaig començar fa vint-i-cinc anys –em diu Yannick Garcia, un altre traductor referent–, per una traducció no literària (tècnica, de màrqueting...) et pagaven tres vegades més que per fer un llibre. Això ja indica el valor que s'ha donat a la traducció literària monetàriament. Ara potser serien dues vegades i mitja més, encara. I això que, per sort, estem en una època daurada, molt més visibilitzats". Editors, editorials: poseu fil a l'agulla, si us plau, que els traductors també paguen lloguer.