Què hauria dit Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) del neofranquisme que torna a campar alegrement per les Espanyes, cosí germà del populisme autoritari neoliberal dels Milei, Bolsonaro, Trump, Orban, Meloni, Le Pen, Wilders i companyia? Com esbudellaria el Vox d’Abascal i el PP d’Ayuso? La seva principal estudiosa, Mari-Paz Balibrea, va negar-se aquest dijous elegantment a fer de mèdium del seu autor de referència, però sí que va deixar clara una cosa: “El Manolo estaria presentant batalla mediàtica i intel·lectual per la raó democràtica, només me’l puc imaginar combatiu”.
Fundadora i presidenta de l’Associació d’Estudis Vázquez Montalbán i professora a la Birbeck (Universitat de Londres), la barcelonina Balibrea curiosament va anar a parar al seu autor quan estudiava als Estats Units, a través d’un exiliat. En la sessió al Memorial Democràtic va repassar l’obra del polifacètic i proteic autor com a mèdium i intèrpret, ell sí, de la memòria dels perdedors, connectada amb la pròpia genealogia de fill de vençuts. Per a l’estudiosa, el creador de Carvalho o de la monumental Autobiografía del general Franco no va instal·lar-se en la nostàlgia, sinó en la mirada crítica del present i en l’exercici de la memòria popular i heterodoxa com a resposta a la història del poder, com a “esperança laica”, com a humil i digna microresistència sentimental, vital i ètica.
Balibrea va retratar un Montalbán implacable amb la deriva amnèsica del socialisme felipista. Amb l’assaig pòstum La aznaridad, l’escriptor va intuir lúcidament que els oblits començaven a passar factura, però ja no va poder veure el retorn al xoc de les dues Espanyes en el qual hem tornat a caure ni el despertar del franquisme, ja no només sociològic, sinó directament i obscenament antipolític.
El combat de Montalbán, ben assentat en dos pilars –memòria i democràcia–, avui torna a tenir tot el sentit, defensa Balibrea. També el seu exemple com a “intel·lectual eficaç i persuasiu”, “valent” i “coherent”. I autoexigent. Des d’una “tensió crítica i irònica” com a mètode, l’escriptor afirmava que “quan una veritat triomfa vol dir que comença a ser mentida”.
La força evocadora de Balibrea a través d’un Montalbán en creadora lluita ideològica permanent va tenir el contrapunt, al final de l’acte, quan la historiadora i vídua de l’autor, Anna Sallés, va prendre la paraula per agrair “la brillant síntesi” de la conferenciant i alhora recordar que “el Manolo, a més d’escriure molt, no s’oblidava de viure, de menjar, de gaudir dels amics, de marxar un cap de setmana a prendre el sol, això sí, sempre acompanyat de la seva màquina d’escriure”.
L’acte va tenir lloc a la seu del Memorial Democràtic, al Raval, el barri on va néixer i es va criar Montalbán, aleshores el Xino. Vint anys després, l’esperit de MVM no ha mort.
