Domingo, 22 de diciembre de  2024



Català  


«’Allo ’Allo!» a l’ebrenca, la dissort de la deportada catalana que salvava paracaigudistes anglesos
30/1/2024



(Foto:)
 
És ine­vi­ta­ble pen­sar en la sèrie ’Allo ’Allo! quan es recons­tru­eix la vida de Maria Cinta Rodríguez Tomàs, però d’humor gens ni mica. Nas­cuda el 5 de març del 1895 a la Galera (Montsià), Maria Roques –el nom de casada– regen­tava un cafè res­tau­rant a Pàmies (Ari­eja), on refu­gi­ava para­cai­gu­dis­tes anglo­a­me­ri­cans, fins que va ser cap­tu­rada per la Ges­tapo i depor­tada als camps de con­cen­tració nazis de Ravensbrück i Neuen­gamme.


Rodríguez cons­tava al Banc de la Memòria Democràtica, però calia que algú ras­tregés la seva vida, i aquest algú és l’inves­ti­ga­dor Joan Bap­tista Bel­tran Rever­ter, dele­gat a Cata­lu­nya de l’Ami­cal de Neuen­gamme, cre­ada el 2019. La gale­renca es va tras­lla­dar amb la família a l’Estat francès el 1914 per qüesti­ons econòmiques; allà es va casar el 1915 amb el llei­datà de Linyola Llo­rens Roques i van tenir tres fills. Amb l’ocu­pació nazi, es va enro­lar a la resistència amb la xarxa François, impul­sada per la resis­tent Marie-Louise Dis­sard, fins que la van dete­nir el 1943. “S’encar­re­ga­ven de l’evasió de para­cai­gu­dis­tes anglo­a­me­ri­cans. Aga­fa­ven els que que­ien en zona ocu­pada, els reco­llien, en el cas de Pàmies els por­ta­ven al cafè de la Maria Cinta i d’allà els tras­lla­da­ven a la fron­tera amb Andorra o els Piri­neus espa­nyols”, asse­gura Bel­tran Rever­ter, que des del 2005 estu­dia els prop de 200 depor­tats de les Ter­res de l’Ebre.


El com­boi de les 27.000

Rodríguez va ingres­sar a la presó del Cas­te­let de Saint-Mic­hel de Tolosa de Llen­gua­doc el 1943. El 31 de gener de l’any següent la van tras­lla­dar des de Compiègne-Roya­llieu (a prop de París) cap a Ravensbrück en l’ano­me­nat com­boi de les 27.000 –es coneix així perquè és el número a par­tir del qual les van matri­cu­lar quan van arri­bar a Ravensbrück–. El com­boi estava for­mat per 959 dones, entre les quals n’hi havia dotze de repu­bli­ca­nes espa­nyo­les. Una era Neus Català. L’agost següent van enviar Rodríguez a Neuen­gamme, a prop d’Ham­burg. Allà va haver de tre­ba­llar en la fabri­cació de mate­rial bèl·lic, ele­ments dels coets mili­tars V2 amb què els nazis van bom­bar­de­jar Lon­dres.


Rodríguez és l’única dona depor­tada que hi ha docu­men­tada ori­ginària de les Ter­res de l’Ebre. I va sobre­viure. L’1 de maig del 1945 va ser alli­be­rada per la Creu Roja sueca. El seu home havia mort l’any ante­rior, men­tre ella era a Been­dorf-Helms­tedt, camp satèl·lit de Neuen­gamme. Ales­ho­res Rodríguez va anar pri­mer cap a París i després va tor­nar a Pàmies, on anys més tard va tre­ba­llar a l’hos­pi­tal com a emple­ada de la neteja. El 1962 el govern francès li va ator­gar la meda­lla de la legió d’honor en la cate­go­ria mili­tar.


“És un cas molt interes­sant perquè trenca dos mites, el de la imatge mas­cu­li­nit­zada del depor­tat i el de l’heroi jove, perquè quan surt del camp té 50 anys”, con­tex­tu­a­litza el direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als del Depar­ta­ment de Justícia, Drets i Memòria a les Ter­res de l’Ebre, Lluís Mon­tull. La recerca sobre Rodríguez es va donar a conèixer dis­sabte a l’aula didàctica del Museu de Tor­tosa en una xer­rada en el marc de la com­me­mo­ració del Dia Inter­na­ci­o­nal en Memòria de les Vícti­mes de l’Holo­caust, enguany cen­trat en les vícti­mes feme­ni­nes del nazisme.





Ma. Cinta sostiene un ramo de flores en el acto donde se le entregó la medalla de la legión de honor francesa, en  1962 


   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2