El traductor reusenc i professor de la Universitat Rovira i Virgili Joaquim Mallafrè ha mort als 83 anys, segons ha informat en un comunicat el Centre de Lectura de Reus, del qual era soci d’honor. Fill il·lustre de la ciutat i membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Mallafrè és un dels traductors més estimats i respectats del país, sobretot des que es va donar a conèixer per la proesa de traduir l’Ulisses de James Joyce al català, l’any 1981, a través d’una campanya de micromecenatge impulsada per la llibreria barcelonina Leteradura. Va tardar set anys a completar-la, el mateix temps que havia necessitat Joyce per escriure-la.
Generós com pocs, Mallafrè mai va retreure als nombrosos lectors i periodistes que insistien sempre a definir-lo com “el traductor de l’Ulisses” (com fa aquesta mateixa ressenya) que es negligís la llarga llista d’obres d’altres grans autors de la literatura anglosaxona que havia traduït amb la mateixa cura i rigor, des de Laurence Sterne a Rudyard Kipling, John Steinbeck, Harold Pinter o Samuel Beckett. La també traductora Dolors Udina, que lamentava a les xarxes la mort de Mallafrè definint-lo de “mestre per excel·lència”, recordava com l’havia “fascinat” la seva traducció de Vida i opinions de Tristam Shandy, de Sterne, afirmant: “Aspirava (aspiro) a fer un dia una traducció tan brillant com aquella.”
El seu nom als crèdits de qualsevol d’aquests llibres era una garantia no només de solvència professional sinó d’atenta escolta de la pròpia llengua per fer-li dir amb la màxima naturalitat allò que escrivien autors que fins llavors semblaven inaccessibles. I així i tot, la seva generositat s’estenia també, en una entrevista concedida fa dos anys a aquest diari, poc després de rebre el I Premi Montserrat Abelló a la seva trajectòria, als correctors que, amb els seus suggeriments, contribuïen a polir i millorar la tasca dels traductors.
