Miquel de Palol va escriure el 1989 El jardí dels set crepuscles, una novel·la futurista ambientada en l'actualitat i que busca anunciar la creació d'un nou ordre social tot barrejant fantasia, ciència-ficció, política i llegendes. Ara, al 2023, es torna a editar arran d'una elogiosa crítica que li acaba de dedicar el New York Times.

"Que et llegeixin i t'elogiin sempre està bé, i més si ajuden a difondre-ho, però el compromís de reeditar l'obra era previ", ha revelat l'autor al Via Lliure, on ha explicat que sabia que els periodistes del New York Times tenien el llibre, però que no s'esperava en cap cas que en farien una crítica. Tot i això, ho assumeix amb plena normalitat.

El fet, però, és que de Palol ha donat vida una segona vida una novel·la de fa més de trenta anys, on feia diverses prediccions, entre d'altres, que la Unió Soviètica continuaria existint. "Era ciència-ficció, però alhora una novel·la calculada. Volia fer parlar els joves d'aquell moment com els vells d'ara, d'un futur llunyà. Qui s'anava a imaginar, el 1989, que la Unió Soviètica i el Pacte de Varsòvia s'anés a fer punyetes", reconeix. 

Tot i això, l'escriptor assegura que "vaig ser prudent amb la tecnologia: al cine es veuen pel·lícules amb cotxes voladors i a Blade Runner parlaven des d'una cabina telefònica". De la mateixa manera, confessa que s'ha sentit atrapat ell mateix en la seva pròpia història: "Seria com el Dia de la marmota, o Retorn al futur".

Alhora, Miquel de Palol explica el canvi que ha tingut el mateix autor: "Aquest llibre l'ha escrit una persona que no era jo: tenia 30 anys i ara en tinc uns quants més. M'espero de tot perquè m'ha passat de tot, he sopat bé a taula i també en la misèria. Ara m'espero que passi qualsevol cosa, no m'inquieta el futur".

"No ho vaig pensar com quelcom arquitectònic, sinó com una pel·lícula. Hi havia una complicació tècnica, mecànica, i calia tenir esquemes ben fets", relata l'autor sobre la manera en què l'any 1989 va escriure la novel·la, assegurant que en cap cas va imaginar-se un món fantàstic a través de la improvització, sinó que ha seguit un mètode pràctic que li ha servit per altres obres.

I és que per a l'escriptor, la literatura i les matemàtiques no estan tan lluny. "La matemàtica està a prop de tot. El llenguatge amb què Déu construeix la realitat són les matemàtiques, les utilitzem per entendre el funcionament de qualsevol mecanisme. No estem segurs que sigui quelcom real". 

Així, de Palol discrepa de companys seus que ho deixen tot en mans de la improvisació. "Els amics m'expliquen que escriuen i no saben què escriuran el paràgraf següent, jo no seria capaç de fer-ho, intento comprendre-ho tot. Els personatges se li rebel·len, a mi em preocuparia una mica i em posaria en tractament", diu l'autor, que explica que sempre calcula tots els detalls de les seves obres. 

Finalment, de Malol ha reflexionat sobre el metavers i les novel·les actuals de ciència-ficció. "Amb els missatges actuals, com el vídeo, el pòdcast i els efectes especials és molt més fàcil, sembla molt més possible, però el metavers no és res de nou, ve d'Einstein i molts escriptors l'han explicat de manera fantàstica", reivindica.

Sobre la seva obra, l'autor assegura que "no era pretensió profètica sinó una reflexió sobre el present d'aquell moment, volia imaginar-me un futur coherent i hi podia haver afinat millor: la degradació de la política i els engranatges socials, continuen molt vigents".