100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit

Enguany fa cent anys que Joan Salvat-Papasseit va morir a Barcelona. És conegut sobretot com a poeta avantguardista, amb títols que no han estat prou reeditats, exceptuant El poema de La rosa als llavis, que va ser tema d’estudi en els cicles educatius. Tampoc no ha estat gaire traduït a altres llengües; no obstant això, la seva obra va ser difosa a partir dels anys seixanta pels integrants d’Els Setze Jutges i la Nova Cançó, que van musicar molts dels seus poemes. La seva poesia també va esdevenir espectacle en la versió Nocturn per a acordió del grup teatral Dagoll Dagom.

La commemoració de l’Any Salvat-Papasseit ha de ser un motiu important per revalorar la seva obra i estendre-la entre la ciutadania, especialment entre joves, ja que Salvat-Papasseit era un poeta jove que s’hi adreçava dient-los: “Sigueu, al menys, cada u de vosaltres una cuca de llum”. Els joves catalans haurien d’emmirallar-se en els versos amorosos, populars o d’avantguarda de Salvat-Papasseit i seguir el consell que oferia als poetes amb minúscula: “Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar, però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula altius, valents, heroics i sobretot sincers”.

L’obra de Salvat-Papasseit no només és poètica, sinó que abraça la prosa ja sigui com a articulista, pensador revolucionari, crític d’art o narrador. El seu compromís social es va plasmar en les seves col·laboracions en publicacions periòdiques. També va destacar com a poeta popular post-maragallià i romàntic. Salvat-Papasseit va ser un activista cultural que va promoure la poesia visual, amb cal·ligrames inspirats en Apollinaire i en el futurisme de Marinetti.

TOTS ELS ACTES DE L'ANY SALVAT-PAPASSEIT