Àlex Susanna, sobretot poeta, però també professor, dietarista, promotor cultural, gran lector, melòman, passejador i persona estimada pel seu entorn familiar, pels amics i saludats i pel cercle acadèmic i intel·lectual més ampli, ha mort a causa d’un càncer, malaltia que patia feia mesos i que, coherent amb la seva manera de viure, ni va ocultar ni va exhibir de manera melodramàtica.
Ha mort a casa seva, a Gelida, al seu llit, envoltat de la família. Avui havia de fer-se una trobada amb amics, un comiat en vida que feia setmanes que preparava amb il·lusió i enteresa, però ja no ha estat possible.
Serà enterrat al jardí de la seva casa de Queralbs, com era la seva voluntat, en una cerimònia familiar i íntima. El mes de setembre, encara amb data i espai per determinar, se li retrà un homenatge públic, segons han fet saber la seva vídua, Núria Viladot, i els seus fills, Biel, Gina, Marc i Clara.
Àlex Susanna i Nadal va néixer a Barcelona el 12 de setembre del 1957. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Sempre es va saber moure en els cercles culturals, especialment, però també socials, polítics i econòmics, habilitat que li va permetre emprendre moltes coses i, d’alguna manera, tenir temps per poder escriure, llegir, escoltar música, conversar, passejar...
Durant deu anys (1982-1992) va ser professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Gairebé coincidint amb aquella etapa, i formant equip amb Miquel Alzueta, Alfred Sargatal i Ricard Badia, Susanna va ser fundador i director de l’editorial Columna (1985-1999), de la que va sortir com una branca la discogràfica Columna Música, que també va muntar i dirigir ell, un temps.
Del 1984 fins al 2000, va ser el director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona. També va codirigir –amb el seu cunyat, Enric Viladot, i Isabel Martí– la col·lecció de novel·la El Cercle de Viena, de Viena Edicions.
Ja més enllà de l’espai estrictament editorial, va ser director de la Fundació Caixa Catalunya i director de Cultura de l’Obra Social de Catalunya Caixa a La Pedrera, entre el 2009 i el 2013, càrrec que va deixar per passar a ser director de l’Institut Ramon Llull durant tres anys. El 2016, Susanna va cedir el càrrec al també poeta Manuel Forcano, per passar a dirigir l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, fins que el juliol del 2017 va ser cessat, sembla ser que per desavinences amb el que era el seu cap, Jusèp Boya –aleshores director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat–, sobre la manera de gestionar l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. El gener de 2020 es va incorporar a la Fundació Vila Casas com a director d’art, càrrec que va assumir fins que la salut li ho va permetre.
Com a poeta, va debutar el 1977 amb Abandonadament, seguit de De l’home quan no hi veu (1979). Amb Memòria del cos (1980) va guanyar el premi Miquel de Palol. I, així, de mica en mica, vers a vers, es va anar formant la seva obra poètica: Els dies antics (1982), El darrer sol (1985), Palau d’hivern (1987), Poesia (1988), Les anelles dels anys (1991, premi Riba), Tres nus a les Termòpiles (1992), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001), Angles morts (2007), Promiscuïtat (2011) i Dits tacats. Antologia 1987-2018 (2019).
Com a prosista va destacar en un gènere ideal per a intel·lectuals amb molta formació, molt bagatge i moltes lectures, com és el dietarisme. Amb el primer que va publicar, Quadern venecià (1989), va guanyar el premi Josep Pla. El seguirien títols com ara Quadern de Fornells (1995), Quadern d’ombres (1999), Quadern dels marges (2006).
El gènere testimonial, fragmentari i versàtil del dietari s’adaptava com un guant a l’escriptura d’Àlex Susanna, sempre atent als estímuls imprevistos del món, tant d’un fet quotidià com d’una manifestació cultural. D’aquí parteix cicle narratiu de quatre títols publicats per Proa format per Paisatge amb figures (2019), El món en suspens (2022) i dos aquest 2024, La dansa dels dies i el punyent L’any més inesperat.
Com a crític d’art va publicar nombrosos textos per a catàlegs i articles sobre exposicions. També va ser articulista en aquest diari. La seva obra s’ha traduït al castellà, al francès, al portuguès, a l’anglès, a l’italià, al croat, al grec, a l’hebreu, a l’àrab, al xinès i al rus. Finalment, pel que fa a premis i reconeixements, a més dels citats, en va rebre alguns com ara l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona per Seguiment del foc (1984), la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Davant d’un claustrer (1992), el 2008 va ser nomenat Chevalier des Arts et des Lettres pel Govern francès i el 2016 va rebre el Rosalía de Castro, pel conjunt de la seva obra.
