Si demanem a ChatGPT que ens redacti un correu electrònic de 100 paraules, gastarem 519 mil·lilitres d’aigua. La dada procedeix d’un recent estudi de la Universitat de Califòrnia que desgrana com els grans centres de dades a què ens connectem cada dia des de diversos dispositius, el que anomenem “el núvol”, consumeixen recursos com l’aigua i l’electricitat amb una voracitat enorme. Internet i les consultes a un cercador com Google ja elevaven aquesta factura des de fa dècades, però l’arribada de la intel·ligència artificial la multiplicarà amb xifres d’impacte i la necessitat de buscar solucions urgents.

L’equació de l’impacte mediambiental del món digital es basa en el consum de calor. Els centres de dades necessiten refrigeració –si són en llocs calorosos, més–, de manera que l’electricitat i l’aigua són fonamentals. The Dalles és una localitat d’ Oregon ( Estats Units) de poc més de 12.000 habitants. Quan un diari local va exigir saber el consum d’aigua del centre de dades instal·lat per Google al seu terme municipal, l’Ajuntament va portar la petició periodística als tribunals per provar d’impedir que es divulgués la informació. Després de 13 mesos de litigi, va guanyar el diari. Així es va revelar que l’aigua que feia servir el centre era la quarta part del que consumia tota la població.

A l’informe anual mediambiental del 2022, Microsoft va revelar que el seu consum global d’aigua es va disparar un 34% aquell any respecte al 2021. La xifra equival a 2.500 piscines olímpiques. La raó és l’aposta per la intel·ligència artificial i l’associació amb OpenAI.

Durant el mateix període, Google va augmentar la quantitat d’aigua que fa servir en un 20%. La paradoxa és que, mentre les empreses mirem de complir amb objectius de sostenibilitat, estar a l’avantguarda de la tecnologia els suposa haver de renunciar a aquests objectius. Almenys fins que trobin mètodes més eficients. Les previsions en la recerca de models d’IA més capaços faran créixer aquestes xifres els pròxims anys.

Google va explicar a l’informe mediambiental del juliol que el consum total d’electricitat dels seus centres de dades va créixer un 17% només fent servir energia renovable, cosa que en realitat és un èxit, però darrere hi havia una altra xifra. Les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle van augmentar un 13% –un 48% respecte a l’any base del 2019–, fet que trenca una línia que mantenen les tecnològiques per aconseguir reduir-les fins a un equilibri equivalent a zero per al 2030 i els posa davant d’una difícil conjuntura: fer créixer la IA i emetre molt menys CO2. Són reptes a què no s’havien enfrontat mai.

L’ Estudi de Benestar Digital que va publicar ahir pel banc ING, a partir de 1.000 enquestes a espanyols adults, inclou dades per reflexionar. Enviar un correu electrònic amb un arxiu adjunt equival al consum elèctric d’una bombeta durant 24 hores, i que descarregar-se un arxiu d’1 GB de dades necessita uns 200 litres d’aigua per a la refrigeració dels servidors. Si internet fos un país, seria el sisè a produir emissions de diòxid de carboni.

La segona part d’aquesta factura de la vida digital és la que afecta les persones. El 70% de les persones pateixen nomofòbia, una por irracional d’haver d’estar-se un període de temps sense el mòbil.

L’alt consum d’aigua i energia dels centres de dades d’IA porta a fer passos enrere en sostenibilitat

Les estadístiques apunten que els espanyols dediquen el 2024 més temps de la seva vida a les pantalles que no pas dormir, amb unes 5,45 hores de connexió a internet (cosa que inclou les xarxes socials) i unes 3,23 hores per a la televisió.

A més, ens hem convertit en Diò­genes digitals, ja que acumulem material digital d’una manera que ens desborda i que deixem d’atendre. El 60% dels correus electrònics ni tan sols s’obren i es mantenen emmagatzemades fins al 83% de les fotografies que fem amb el mòbil, encara que no ens interessin.

L’estudi apunta que hi ha més un coneixement entre la població sobre la influència de la vida digital en el benestar mental que el fet que el món digital tingui importants repercussions mediambientals. El 32,2% dels enquestats no han sentit mai parlar d’aquest problema, mentre que un 28,7% n’ha sentit parlar, un 33,5% diu que en té coneixements bàsics i 5,6% assegura que coneix aquesta mateixa qüestió en profunditat.

Pel que fa a les conseqüències d’internet en el benestar digital, el desconeixement és baix, un 9%. Els que n’han sentit parlar són un 25,2% i els que afirmen que en tenen coneixements bàsics són gairebé la meitat dels enquestats, un 48,6%. Els que asseguren que coneixen el problema en profunditat arriben al 17,2%.

L’estudi d’ING sobre benestar digital aporta algunes línies sobre com les persones poden gestionar l’ús de la tecnologia per millorar la concentració, la salut mental i el medi ambient a partir dels comportaments individuals, al marge dels esforços que corresponen a les companyies tecnològiques.

Una de les propostes és dur a terme neteges digitals mitjançant l’eliminació d’ arxius, com ara correus i fotografies que no ens interessen. Un altre hàbit de benestar digital és evitar divagar a les xarxes socials, amb pràctiques com ara deixar de mirar el mòbil mentre s’està físicament amb una altra persona, fixar-se un temps d’accés i abstenir-se d’entrar en aquestes plataformes a deshora.

Silenciar les notificacions o personalitzar-les perquè només es mostrin les essencials és una altra bona mesura de benestar. ­Cada notificació que es rep el nostre cos allibera dopamina, l’hormona associada amb la recompensa i el plaer, de manera que és difícil alliberar-se d’aquestes petites ­dosis contínues. Configu­rar-les perquè n’arribin menys redueix l’estrès, a més de la petjada digital.

Un estudi revela que la població sap més les conseqüències sobre la salut que sobre el medi ambient

Entre els suggeriments per a la millora del benestar digital destaquen evitar la llum blava de les pantalles abans d’anar a dormir perquè perjudica la qualitat del son i renunciar a interaccions ràpides, com ara les respostes de m’agrada , fer scrolls infinits i mirar vídeos en bucle a les xarxes socials. Ser-ne conscients i prendre mesures per canviar-ho no només és un benefici personal, sinó també col·lectiu.