Vaig néixer en un edi­fici del car­rer de la Cadena, a pocs metres d’on el van assas­si­nar. I des de molt petit sen­tia par­lar del Noi del Sucre amb devoció. La meva mare m’ense­nyava sovint el lloc on el van matar. Després, durant els anys de la Tran­sició, vaig mili­tar al Sin­di­cat de la Cons­trucció de la CNT i vaig dedi­car el meu pri­mer arti­cle als 54 anys del seu assas­si­nat. Des d’ales­ho­res he escrit molts arti­cles sobre ell i fins i tot vaig col·labo­rar en una expo­sició que se li va dedi­car a l’Ate­neu Enci­clopèdic Popu­lar i li vaig dedi­car un poema.

Des de molt petit és una per­sona rebel, que s’escapa de l’escola perquè no li agrada anar-hi. En canvi, li agrada molt lle­gir, però en un pri­mer moment no es decanta per lec­tu­res de tipus social, sinó per tot allò que li cau a les mans. Després, s’afe­geix a les acti­vi­tats que fan al Cen­tre d’Estu­dis Soci­als, on coneix mili­tants àcra­tes amb qui després coin­ci­dirà, com ara Jaume Bisbe i Fran­cisco Miranda. A prin­ci­pis del segle pas­sat hi havia molta tra­dició de lle­gir Nietz­sche. Seguí és un d’aquests, i jun­ta­ment amb altres joves crea un grup que es diu Els Fills sense Nom o Els Fills de Puta i que dedi­quen a comen­tar el pen­sa­ment del filòsof ale­many per les taver­nes i locals dels bar­ris bai­xos. No és que sigui una agru­pació anar­quista ni de cap tipus, sinó jus­ti­ci­ers que actuen quan veuen una injustícia. També par­ti­cipa en con­ferències i comença a imbuir-se de la cul­tura anar­quista. A par­tir d’aquí és quan s’afi­lia al sin­di­cat de pin­tors, que en aquells moments estava al car­rer Tallers, que s’unirà a la Soli­da­ri­tat Obrera.

El van temp­tar mol­tes vega­des perquè fes el pas cap a la política, fins i tot repu­bli­cans com Fran­cesc Lay­ret i Lluís Com­panys. Tenien la idea de crear un par­tit d’obrers. Però ell sem­pre es va man­te­nir en la línia lli­bertària i, sobre­tot, anar­co­sin­di­ca­lista. I no va voler par­ti­ci­par mai en la política.

El 1907, quan es crea Soli­da­ri­tat Obrera, és molt jove. Però ja par­ti­cipa en totes les assem­blees i els con­gres­sos que fan. I s’implica de ple en totes les ini­ci­a­ti­ves que s’impul­sen, sobre­tot després de la Set­mana Tràgica, per crear un sin­di­cat d’àmbit esta­tal. I lla­vors es dedica de ple a fer mítings per crear la CNT, que s’aca­barà ges­tant en un congrés que se cele­brarà el 1911 al Palau de Belles Arts de Bar­ce­lona. Ell el que té molt clar és la idea d’orga­nit­zar el sin­di­ca­lisme. I no para fins que es creen els sin­di­cats únics. Amb l’èxit de la vaga de La Cana­denca, el 1919, acon­se­guei­xen que la CNT creixi de manera espec­ta­cu­lar. En aquell moment, gai­rebé mig milió d’obrers hi estan afi­li­ats, una xifra impres­si­o­nant si tenim en compte que ales­ho­res Cata­lu­nya tenia dos mili­ons i mig d’habi­tants.

Sí. Ell ja ha pac­tat amb la patro­nal i el govern per aban­do­nar la vaga, sem­pre que com­plei­xin tot el que figura en l’acord, des de la jor­nada de vuit hores de tre­ball fins a l’alli­be­ra­ment dels pre­sos i l’aban­do­na­ment de represàlies con­tra els tre­ba­lla­dors. Però encara hi ha pre­sos al cas­tell de Montjuïc. La majo­ria dels obrers dema­nen que no es deixi la vaga fins que siguin tots al car­rer i fins i tot els volen anar a alli­be­rar. Però ell defensa que el que cal és atu­rar la vaga i donar un ultimàtum al govern. El capità gene­ral no va com­plir i van con­ti­nuar a la presó. Lla­vors és quan va escla­tar l’altra vaga gene­ral. A par­tir d’aquí, és quan veiem que la patro­nal no fa cas de totes aques­tes millo­res i comença a pro­moure el pis­to­le­risme i a matar sin­di­ca­lis­tes, un dels quals serà en Seguí.

És una per­sona que va tenir un gran carisma en el seu temps i que va ser recor­dat sem­pre. Durant els anys de la República i fins a la Guerra Civil, cada any es com­me­mo­rava l’ani­ver­sari de la seva mort. La premsa en par­lava, hi havia actes. I, després del fran­quisme, això s’ha anat recu­pe­rant. L’any pas­sat, amb motiu del cen­te­nari del seu assas­si­nat, els actes es van mul­ti­pli­car.

Imatge Juanma Ramos