La lectura serà dijous vinent, dia 10, al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra · Alguns dels participants que llegiran fragments del poema seran, Izaskun Arretxe, Pere Ballart, David Castillo, Maria Dasca, Carles Duarte, Oriol Izquierdo, Vicent Partal, Joan Safont i Carles Torner
La commemoració dels cent anys del naixement de Vicent Andrés Estellés es desplega al llarg d’aquest 2024 en un munt d’activitats de recordatori i homenatge a tot arreu dels territoris de parla catalana i, molt especialment, al País Valencià i al Principat. Particulars, institucions i entitats culturals organitzen propostes encaminades a difondre l’obra d’un poeta que, segons que escrivia Salvador Espriu el 1979, “emplena el buit de les centúries de decadència i enllaça directament amb la immensa tradició del segle quinze valencià, amb preferència amb Ausiàs Marc”.
Estellés és un poeta llegit i estimat. Popular i cantat. I n’és una bona prova que els seus poemes, conjuntament amb els de Miquel Martí i Pol i Joan Salvat Papasseit, ara com ara siguin els que més vegades han estat convertits en cançons pels nostres intèrprets.
En la copiosa obra d’Estellés destaca de manera notòria “Coral romput”, un llarg poema de més de mil versos escrit el 1957 però no publicat fins el 1971 i que el gener del 1979 Ovidi Montllor, amb l’acompanyament a la guitarra de Toti Soler, va enregistrar en un doble disc de vinil que va editar Ariola. La primera presentació pública d’aquest treball s’havia fet uns quants mesos abans, el juliol del 1978, quan el projecte encara no tenia forma de disc, en un únic i memorable recital al Saló del Tinell de Barcelona.
Curiosament, malgrat la seva extensió, el llarg soliloqui que és “Coral romput” no existeix com a llibre independent. El text va sorgir a València durant els primers mesos del 1956 com a reacció del poeta per la mort d’Isabel, la seva filleta de tres mesos, el febrer d’aquell mateix any. Aquest “Coral” solemne i sincopat, Estellés el va incloure com a tercera part d’un llibre que va titular La clau que obri tots els panys i que el 1958 va guanyar el premi València de literatura, convocat per la diputació valenciana. No va ser, però, fins tretze anys després que veuria la llum en forma de llibre amb el títol abans esmentat.
Els versos de “Coral romput” no solament han estat musicats i cantats per diversos intèrprets un munt de vegades; també han estat objecte d’uns quants muntatges teatrals, cosa que demostra la gran polivalència del text, en què una força narrativa estremidora coexisteix amb una sensibilitat íntima i profunda que apel·la directament al cor del lector.
És per tots aquests motius que uns quants admiradors de Vicent Andrés Estellés i d’aquest poema en particular han organitzat una lectura col·lectiva de “Coral romput”, que aplegarà una vintena llarga de lectors provinents de llocs, disciplines i espais molt diferents però tots amb el nexe comú de la devoció per la paraula del poeta de Burjassot.
L’acte es farà dijous vinent, dia 10, a les onze del matí al hall de l’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (carrer de Trias Fargas, 25-27, Barcelona). Alguns dels participants que llegiran fragments del poema seran, Izaskun Arretxe, Pere Ballart, David Castillo, Maria Dasca, Carles Duarte, Oriol Izquierdo, Vicent Partal, Joan Safont i Carles Torner.
L’accés és gratuït i l’acte no anirà més enllà de la una del migdia.
Serà una manera modesta, però molt sincera de retre homenatge a aquest poeta gegantí sobre el qual fa uns quants anys Pere Ballart, un dels lectors, va escriure: “Com passa amb tot gran poema, ‘Coral romput’ perdura en la memòria i l’esperit dels lectors, que se senten una mica menys sols repetint-se les paraules d’algú que, com ells, va voler ‘insistir, brutalment, des d’ara en l’alegria’.” Això farem.
