Coincidint amb la Capital de la Cultura Catalana 2024, la coordinadora Montse Barderi repartia invitacions i abraçades abans de començar. I es va aixecar el teló de l’espectacle Molt bé diu, senyor Feliu. Com es fa un homenatge digne? Qui és que hi ha de parlar? Com han de ser els discursos? No va passar res d’això a l’escenari, només la paraula escrita o traduïda per Formosa va prendre el protagonisme. Una orquestrina i una desena d’artistes, la majoria vinculats al Vallès, van trenar els textos de l’autor amb contrapunts musicals.

Els orígens del tèxtil a la família, amb un Sabadell “primer centro lanero de España”, la guerra, l’exili i la lluita estudiantil van ser recordats amb imatges i la veu dels intèrprets, entre els quals també la seva filla, Ester Formosa, que ahir no hi va poder assistir. 

Tot seguit, en una escenografia de festa major, van dir els textos Pere Arquillué, Jordi Boixaderas, Andrés Corchero, Mario Gas, Anna Güell, Marissa Josa, Vicky Peña, Mònica López, Joan Anguera i Carme Sansa, i els músics del Lisboa Zentral Café. Però el mèrit d’un homenatge tan rodó va ser del guió i la direcció de Rosa Renom i Francesc Ventura.

Entre els textos, algunes frases memorables: “El teatre és una escola de ben parlar”; “He tingut molts premis, però sempre penso que els altres ho fan millor”; “Allò que m’ha fet perdre l’escriure ha estat el traduir”; “Brecht ha estat la meva condemna a galeres”. Finalment el castell de focs es va poder encendre, quan es va fer fosc, que és quan es veuen millor els focs.

Enmig dels aplaudiments, l’homenatjat es va adreçar als assistents des del pati de butaques: “No només aprecio que es valori la meva feina, sinó l’emoció i l’afecte dels amics, perquè tots som amics”. I va posar la nota final: “Jo he quedat molt content”.