El 1950 va entrar a tre­ba­llar a la lli­bre­ria antiquària, Pro­li­bris, una botiga d’un amic seu que era bibliòfil. Allà rebien gent d’arreu del món i així va començar-se a interes­sar pels idi­o­mes. Men­tre tre­ba­llava va estu­diar Filo­lo­gia anglesa i es va lli­cen­ciar en Filo­so­fia i Lle­tres a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. L’any 1962 es va casar i va aban­do­nar la lli­bre­ria. A par­tir d’ales­ho­res va començar a tre­ba­llar com a tra­duc­tora inde­pen­dent, i la pri­mera edi­to­rial per la qual va tra­duir va ser Argos-Ver­gara. En un inici només traduïa en cas­tellà, fins que amb la nor­ma­lit­zació de la llen­gua es va treure el títol de Mes­tre de Català, i es va reci­clar per també poder tra­duir en català.

Segons la revista Visat, Ber­dagué era una dona poli­facètica, curi­osa i hete­rogènia en la tria de les seves tra­duc­ci­ons. Va endin­sar-se en molts temes i en mol­tes cul­tu­res sense espe­ci­a­lit­zar-se mai en un gènere con­cret. Va tra­duir lli­bres de nar­ra­tiva, de crítica literària, d’eco­no­mia, d’història, de política, bio­gra­fies, de ciència-ficció, de filo­so­fia, de psi­co­pe­da­go­gia, d’art, d’arqui­tec­tura, de lingüística, de sexo­lo­gia, de jar­di­ne­ria i de cuina, però, tot i això, en una entre­vista a Qua­derns. Revista de tra­ducció de l’any 2006, reve­lava que amb allò que més bé s’ho pas­sava era sem­pre amb les novel·les, i que amb els lli­bres que més havia gau­dit havien estat Ulls de gat, de Mar­ga­ret Atwood, El arc­hi­vero, de Martha Coo­ley, Revels­tein, de Saul Bellow i Las vírge­nes sui­ci­das, de Jef­frey Euge­ni­des.

Al llarg de la seva car­rera va arri­bar a tra­duir unes 350 obres de l’anglès, francès i italià al català i cas­tellà, a part d’arti­cles i con­ferències i de la cor­recció literària de ver­si­ons rea­lit­za­des per altres tra­duc­tors. Alguns dels autors inter­na­ci­o­nals més relle­vants que va tra­duir al català són Wilkie Collins, Jack Lon­don, Her­man Mel­vi­lle, George Stei­ner, Char­les Dickens, Joseph Brodsky, Agota Kris­tof o Edgar Allan Poe. Però també va tra­duir autors cata­lans al cas­tellà com Isa­bel Clara Simó o Maria Bar­bal.

Considerava que la traducció és una tasca cultural “imprescindible, que hauria d’estar més protegida, estimada i reconeguda”. En diverses ocasions va ser crítica amb el fet que “les editorials no citen sempre el traductor”, així com la poca atenció que també li dediquen els crítics a aquesta “tasca minuciosa, sostinguda i que requereix una lectura profunda”.