Català - Castellano
¡Asóciate! Noticia anterior
Noticia siguiente
Mor el polític i escriptor Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys
24/5/2025
A
utor d'una extensa obra centrada en la lluita obrera i la immigració, sovint combinava en la seva escriptura la crítica amb la ironia
L'escriptor, polític, editor i gestor cultural Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 1940) ha mort als 85 anys a Madrid, on vivia des del 2003. Autor d'una extensa obra entre novel·les, narracions curtes, assajos i biografies, va estudiar durant un temps al seminari i va acabar abandonant el catolicisme pel marxisme.
Llicenciat en filosofia i lletres en teologia per la Facultat de la Companyia de Jesús de Sant Cugat del Vallès i en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, el 1969 va abandonar el seminari i se'n va anar a viure a Cornellà de Llobregat. Va ser regidor d'aquesta localitat pel PSUC durant 15 anys, ocupant-se de la cartera de Cultura, i va ser diputat al Parlament de Catalunya per ICV en la legislatura 1988-1992 i després de les eleccions del 1995.
"Volem expressar el nostre profund condol per la mort d’Ignasi Riera [...] figura clau en la lluita per la democràcia i la justícia social a la nostra ciutat i al país", han expressat en un comunicat de condol des de Cornellà en Comú. "És part de la història viva de Cornellà, una ciutat que, com ell mateix deia, “ha lluitat sempre” per la dignitat, la igualtat i els drets socials", afegeix la formació.
Un escriptor prolífic
Riera va publicar més de cinquanta llibres, i va ser una de les veus més crítiques del país i un gran observador de la problemàtica cultural, social i política. De la seva obra destaquen La revolta dels avis (2005), Lletra de batalla (1995), Honorable Mr. R (premi Andròmina de narrativa, 1980) i Bla, bla, bla... (premi Pere Quart d'humor i sàtira, 1989).Exemples de la seva gran capacitat fabuladora són Natàlia i altres contes (1995), El rellotge del pont d'Esplugues (premi Ramon Llull, 1984), No arrenqueu els geranis (1984) i Un diputat per a no-res (1992). Entre els llibres de no-ficció destaquen El meu oncle Pere Quart (1992), Un patriota exemplar (1997), Els catalans de Franco (1998), Viatgers de Barcelona (2000), Un català a Madrid (2004) i Memòries d'un nen golut (premi Roc Boronat de conte, 2005).
"A mi, escriure m'ha anat molt bé per ordenar-me. Visc una vida molt extravertida i, alhora, molt introvertida. Tinc molt blindada la intimitat, perquè crec que cadascú ha de tenir una certa privacitat. Hi ha narracions, però, en què surto d'aquesta intimitat però hi torno a entrar", explicava en una entrevista a Serra d'Or. A la mateixa entrevista, explicava que una de les seves obsessions era entendre una dona per dins. "A estones he pensat que, sense sentir-me transvestit, m'agradaria ser dona. M'agradaria entendre el món des d'una òptica femenina. I no faig teatre!"
L'escriptora Marta Pessarrodona el definia, en un article publicat el 1997, com un autor "amb una obra ja prolífica regida per un punt de vista que podríem definir, simplificant, de refús de la plusvàlua". I continuava: "Una originalitat avui dia, sens dubte. Una obra on sovinteja la ironia –qualitat d'or per a qualsevol autor dels dos gèneres extraliteraris– i on l'arbre de l'opinió no li enterboleix gens la visió del bosc de la vida humana".
Nebot del poeta Joan Oliver, admetia la seva influència, però també el fet de tenir un pare impressor i una mare que sabia explicar històries. "A la impremta es feien tot sovint tertúlies, i s'hi reunien intel·lectuals com Marià Manent, Antoni Claver, Joan Triadú i Ferran Canyameres, entre d'altres. A més, Carles Riba tenia la casa molt a prop de la nostra i el veia sovint. També soc parent, per doble banda, de Pere Quart. Com veus, jo he nascut en el món del llibre i sabia molt bé des de petit que acabaria escrivint. El meu pare em va dir un dia: «Els que hem nascut en aquest ram ja estem tacats de tinta». Aquesta frase, prou significativa, mai no l'he oblidada", explicava en una entrevista a El Temps.
Riera també es va implicar activament en la defensa dels drets humans des d'organitzacions com el Grup de Solidaritat amb el Sàhara i SOS Racisme. La vetlla es farà al tanatori madrileny de San Isidro, i també està previst fer una cerimònia a Cornellà.
Sílvia Marimón Molas - ARA
Artículos relacionados :
24/5/2025
L'escriptor, polític, editor i gestor cultural Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 1940) ha mort als 85 anys a Madrid, on vivia des del 2003. Autor d'una extensa obra entre novel·les, narracions curtes, assajos i biografies, va estudiar durant un temps al seminari i va acabar abandonant el catolicisme pel marxisme.
Llicenciat en filosofia i lletres en teologia per la Facultat de la Companyia de Jesús de Sant Cugat del Vallès i en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, el 1969 va abandonar el seminari i se'n va anar a viure a Cornellà de Llobregat. Va ser regidor d'aquesta localitat pel PSUC durant 15 anys, ocupant-se de la cartera de Cultura, i va ser diputat al Parlament de Catalunya per ICV en la legislatura 1988-1992 i després de les eleccions del 1995.
"Volem expressar el nostre profund condol per la mort d’Ignasi Riera [...] figura clau en la lluita per la democràcia i la justícia social a la nostra ciutat i al país", han expressat en un comunicat de condol des de Cornellà en Comú. "És part de la història viva de Cornellà, una ciutat que, com ell mateix deia, “ha lluitat sempre” per la dignitat, la igualtat i els drets socials", afegeix la formació.
Un escriptor prolífic
Riera va publicar més de cinquanta llibres, i va ser una de les veus més crítiques del país i un gran observador de la problemàtica cultural, social i política. De la seva obra destaquen La revolta dels avis (2005), Lletra de batalla (1995), Honorable Mr. R (premi Andròmina de narrativa, 1980) i Bla, bla, bla... (premi Pere Quart d'humor i sàtira, 1989).Exemples de la seva gran capacitat fabuladora són Natàlia i altres contes (1995), El rellotge del pont d'Esplugues (premi Ramon Llull, 1984), No arrenqueu els geranis (1984) i Un diputat per a no-res (1992). Entre els llibres de no-ficció destaquen El meu oncle Pere Quart (1992), Un patriota exemplar (1997), Els catalans de Franco (1998), Viatgers de Barcelona (2000), Un català a Madrid (2004) i Memòries d'un nen golut (premi Roc Boronat de conte, 2005).
"A mi, escriure m'ha anat molt bé per ordenar-me. Visc una vida molt extravertida i, alhora, molt introvertida. Tinc molt blindada la intimitat, perquè crec que cadascú ha de tenir una certa privacitat. Hi ha narracions, però, en què surto d'aquesta intimitat però hi torno a entrar", explicava en una entrevista a Serra d'Or. A la mateixa entrevista, explicava que una de les seves obsessions era entendre una dona per dins. "A estones he pensat que, sense sentir-me transvestit, m'agradaria ser dona. M'agradaria entendre el món des d'una òptica femenina. I no faig teatre!"
L'escriptora Marta Pessarrodona el definia, en un article publicat el 1997, com un autor "amb una obra ja prolífica regida per un punt de vista que podríem definir, simplificant, de refús de la plusvàlua". I continuava: "Una originalitat avui dia, sens dubte. Una obra on sovinteja la ironia –qualitat d'or per a qualsevol autor dels dos gèneres extraliteraris– i on l'arbre de l'opinió no li enterboleix gens la visió del bosc de la vida humana".
Nebot del poeta Joan Oliver, admetia la seva influència, però també el fet de tenir un pare impressor i una mare que sabia explicar històries. "A la impremta es feien tot sovint tertúlies, i s'hi reunien intel·lectuals com Marià Manent, Antoni Claver, Joan Triadú i Ferran Canyameres, entre d'altres. A més, Carles Riba tenia la casa molt a prop de la nostra i el veia sovint. També soc parent, per doble banda, de Pere Quart. Com veus, jo he nascut en el món del llibre i sabia molt bé des de petit que acabaria escrivint. El meu pare em va dir un dia: «Els que hem nascut en aquest ram ja estem tacats de tinta». Aquesta frase, prou significativa, mai no l'he oblidada", explicava en una entrevista a El Temps.
Riera també es va implicar activament en la defensa dels drets humans des d'organitzacions com el Grup de Solidaritat amb el Sàhara i SOS Racisme. La vetlla es farà al tanatori madrileny de San Isidro, i també està previst fer una cerimònia a Cornellà.
Sílvia Marimón Molas - ARA
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
