El 26 d’abril, dia mundial de la Propietat Intel·lectual, l’escriptora Carme Riera va enregistrar un vídeo a Cedro, l’associació sense ànim de lucre d’autors i editors, per recordar la necessitat de respectar els drets d’autor. “Darrere de cada llibre, cada article, cada revista i cada partitura hi ha persones que fan possible la cultura; i fan possible que la cultura sigui lliure, diversa i de qualitat”

El 29 d’abril, la citada associació va lliurar el premi Cedro 2026, que reconeix la trajectòria d’una persona o una institució que hagi destacat per defensar la cultura en general i els drets d’autor en particular. En aquesta desena edició, el guardó li va correspondre a l’escriptor Javier Sierra, que en el seu discurs va destacar la fragilitat de la primera baula a la cadena de la cultura, és a dir, escriptors, creadors, compositors, i es va centrar en “el nostre Goliat: la IA”.

Cedro també va atorgar una menció especial a Nina George, la defensa de la qual dels drets d’autor a Europa ha estat molt rellevant. George va carregar contra la IA dient que “els oligopolis globals (...) es venen a si mateixos com Robin Hoods mentre saquegen les habilitats dels autors, per la qual cosa aquests ja no es poden guanyar la vida amb el seu treball intel·lectual, i (…) presenten aquest colonialisme digital com una democratització de la cultura”.

Mentrestant, a Catalunya, el Govern prepara una llei de drets culturals, encara en fase de tramitació, que fa referència a l’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans, on es diu al primer apartat que tota persona té dret a participar en la vida cultural de la seva comunitat i gaudir de les arts.

La llei haurà de dedicar un capítol llarg a arbitrar com protegeix la retribució dels autors

Sembla, doncs, un objectiu molt lloable: considerar una política social el dret de formar-se artísticament, de gaudir dels recursos culturals i de crear. Tanmateix, com qualsevol política social s’haurà de finançar amb recursos públics, i aquests hauran de quedar ben definits. No sigui cas que passi com el 2007 quan l’aleshores conseller d’Educació, Ernest Maragall, va proposar la reutilització de llibres per reduir la despesa familiar i el que va aconseguir va ser que el cost de l’operació recaigués –i continuï recaient– sobre els autors, que van deixar de percebre els drets d’autor per la venda de les seves obres. De passada, també va fastiguejar l’alumnat, que ha vist sovint com la seva biblioteca personal, essencial per convertir-se en lector, no arribava a constituir-se.

Així, doncs, la llei haurà de treballar bé el segon apartat de l’article 27, que també cita: “Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials que li corresponguin per raó de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autora”. Per tant, la llei haurà de tenir en compte com es compensa els autors les obres dels quals se socialitzen als centres escolars. Haurà de revisar el cànon que actualment paguen les biblioteques per títol llegit, molt més baix per habitant i any aquí que a Europa (Europa paga aproximadament 150 vegades més que aquí).

Haurà de determinar com aborda la pirateria i com forma la ciutadania perquè adquireixi consciència que descarregar-se un llibre sense pagar és robar un treballador del món de la cultura. Haurà de decidir com exigeix a les empreses editorials que presentin el certificat de tirada als autors perquè aquests puguin saber quants llibres s’han posat en circulació al mercat. Haurà de determinar com limita els danys que està ocasionant la IA. Haurà d’exigir el pagament d’honoraris a qualsevol que encarregui un acte a un escriptor, sigui una presentació, una conferència, una participació en un jurat, ja que forma part de la seva feina.

En definitiva, la llei haurà de dedicar un capítol llarg i extens a arbitrar com protegeix la retribució dels autors. Bé és veritat que, encara que escriptors i escriptores morim d’inanició per manca d’ingressos, vostè no es quedarà mai sense novel·les. La IA s’encarregarà de fabricar-ne a partir del coneixement que ens haurà robat. Això sí, oblidi’s de la varietat d’arguments, estils i gèneres que hi ha ara. Totes s’assemblaran extraordinà­riament per obra i gràcia de l’algorisme. La cultura no serà lliure, ni diversa, ni de qualitat.