Els resultats de l’informe PISA en relació amb la comprensió lectora dels infants i els joves espanyols són preocupants. I ho són més a la llum de l’evolució negativa que han patit els darrers anys. Estem en caiguda lliure
Si algú sap llegir, però no entén el que llegeix, és un analfabet funcional, i té tots els números per fracassar en tasques que se’ns presenten diàriament: entendre una carta de l’administració, omplir un qüestionari per a un tràmit, aprovar l’examen teòric per al carnet de conduir… I ja no diguem si, a més a més, ha de poder distingir entre una notícia fiable i un engany, ja que això, és clar, exigeix també criteri. Naturalment, l’analfabetisme funcional és un demèrit per accedir a la majoria de feines.
La responsabilitat d’uns resultats tan dolents és de tota la tribu. De la família, del professorat, de l’administració i de tota la societat en general.
Si vostè forma part del grup família, li demanaré que contesti unes preguntes. Compra uns quants llibres cada any? Dedica diàriament una estona a la lectura? Regala llibres a la seva quitxalla? Els ajuda a construir una biblioteca personal? Accepta de bon grat comprar la novel·la que el centre escolar demana per al seu fill? Si les seves respostes són majoritàriament no, és corresponsable de la catàstrofe en comprensió lectora de l’alumnat.
Vostè compra uns quants llibres cada any? Dedica diàriament una estona a la lectura? Regala llibres a la seva quitxalla?
Vostè constitueix un model educatiu per al seu fill. Llegir cada dia i tenir llibres a casa no és garantia d’encomanar les ganes de llegir, però, per descomptat, la situació contrària assegura que el nano no tindrà cap interès en la lectura.
Si vostè s’enfada quan li fan comprar una novel·la juvenil, i s’estima més llogar-la. O comprar-la de segona mà i revendre-la a final de curs. O que se n’ocupi el centre escolar, encara que això vulgui dir que el pressupost de compra per a la biblioteca es veurà molt minvat per aquests exemplars d’un mateix títol que es mantindran durant anys als prestatges. Si fa això, evidencia que vostè considera el llibre un objecte prescindible. I transmet aquest contravalor a les criatures.
Si vostè està disposat a comprar-li unes vambes cares o un maquillatge clarament innecessari abans que una novel·la que val 10 euros, li està mostrant quines són les seves prioritats.
I, sens dubte, vostè ignora fins a quin punt una novel·la prescrita pel centre educatiu pot despertar tot un món d’emocions i de connexions i generar un impuls lector que potser ja mai no s’aturarà.
Cal la concurrència de la família per millorar els resultats de PISA.