Antologia poètica, poesia lírica
Josepmiquel Servià
5/2019
UN KAVAFIS SENSE ALTIVESA NI AMARGUESA
El Servià poeta ve, d’una banda, de la poesia popular i, per tant, de la línia
que ens du de Verdaguer a Carner, a bona part de Foix i al text sotsjacent de
Brossa, i, d’altra banda, de Brossa mateix, recull certa concisió epigramàtica,
d’enginy lacònic i aparentment prosístic. La imatge dominant en Servià és
l’estilització de l’experiència d’un poeta bàsicament urbà, de rerefons clarament
mediterrani. El mateix es pot dir de Kavafis. Tanmateix, en els poemes de Servià,
no hi trobem res de l’altivesa ni l’amarguesa kavafianes. La immediata capacitat
comunicativa de Servià, garanteix un assentiment també immediat a cada un
dels seus poemes, que són commovedors perquè són verídics, i verídics
perquè són commovedors.
compra on line
Volver a publicaciones de socios