Català - Castellano
DARSE DE ALTA Noticia anterior
Noticia siguiente
L'igualadí Arià Paco guanya el premi Llibres Anagrama amb una novel·la incisiva sobre el desig masculí
21/1/2025
'
Teoria del joc' és la tercera novel·la de l'autor, de 31 anys
Al llarg d'una dècada de palmarès, el premi Llibres Anagrama ha recaigut sovint en autors joves i prometedors com Irene Solà, Andrea Genovart i Pol Guasch. Aquest 2025 el guardó, que ha estat dotat amb 12.000 euros, ha seguit aquesta línia reconeixent Teoria del joc, tercera novel·la d'Arià Paco (Igualada, 1993). Si a Covarda, vella, tan salvatge –que va rebre el Roc Boronat el 2022– aprofundia en els malestars i les contradiccions dels joves mil·lennials, en aquest cas indaga en els reptes i problemes del desig heterosexual avui en dia a partir de la història d'un jove, l'Ernest, que escriu a algú que estima per recordar i celebrar la nit anterior però que, tanmateix, és incapaç de parlar del seu desig sense embrancar-se en l'autojustificació i la culpa.
"La conversa que planteja el llibre es troba poc damunt la taula ara mateix, en format novel·la, perquè els homes en parlem poc, encara que sigui un tema molt del nostre present –ha dit Paco–. La meva intenció era explorar el desig masculí avui, un desig que s'interroga també pel feminisme. Els joves estan tirant endavant tot aquest procés de reflexió, però la novel·la no planteja solucions, sinó que més aviat es fa preguntes. I m'he fet les preguntes no des del malestar, sinó passant-m'ho bé. Tots els llibres que he escrit es pregunten per la bona vida en un sentit ètic".
"En un context en què és tendència la crítica simplista a les virilitats tòxiques, és enriquidor el sorgiment de la veu d'un jove narrador que ens revela com s'inicia en el sexe i en l'amor immers en qüestionaments crítics que els relats pioners sobre la desconstrucció de la masculinitat a penes han gosat afrontar", assegura Imma Monsó, en nom del jurat, del qual també formen part Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé.
Teoria del joc, que arribarà a llibreries a finals de març i que porta un títol que és una picada d'ullet a Gabriel Ferrater, reconstrueix el despertar sexual de l'Ernest, les seves primeres obsessions, els mecanismes de seducció que posa en dansa, la relació amb la pornografia, el poliamor i la vigència o no de la monogàmia. Les dues dècades que recorre la novel·la permeten resseguir la consolidació de les xarxes socials i el feminisme i, alhora, tracen una educació sentimental i política del personatge. Amor, desig i sexe són tres dels vectors principals de la història. "És una esplèndida novel·la sobre l'amor al segle XXI", ha afirmat Jordi Puntí. "Ara sembla que res sigui impossible, en relació amb els codis del desig, es tracta de construir una moral sense el pes de la religió ni tantes altres constriccions", ha admès Arià Paco.
Homes que se senten culpables
"La culpa que trobem a la novel·la contrasta amb la llibertat que la meva generació s'agafava en relació amb l'amor i el sexe –ha afegit Monsó–. Als anys 80 les joves de la meva generació es prenien el sexe de forma desacomplexada. Creia que els nostres fills viurien el mateix, però ara són ells els que se senten culpables. És la primera vegada que això passa en relació amb els homes". Saltar-se les regulacions en el poliamor, el dilema del consentiment sexual i l'exploració al llit de les normes no escrites de caràcter transgressor són tres dels temes que apareixen també a la novel·la. "Hi ha canvis estructurals en la societat que no haurien d'intervenir en les relacions adultes i consentides, però ho fan", ha conclòs Monsó.
Doctor en filosofia per la Universitat d'Arizona, Arià Paco va debutar el 2020 amb Mentir a les mosques, centrada en un refugiat a qui l'extrema dreta amenaça d'expulsar. La novel·la va guanyar el 26è premi Valldaura-Memorial Pere Calders.
Jordi Nopca - ARA
Fotografía de Laia Serch cedida por la editorial.
Artículos relacionados :
21/1/2025
Al llarg d'una dècada de palmarès, el premi Llibres Anagrama ha recaigut sovint en autors joves i prometedors com Irene Solà, Andrea Genovart i Pol Guasch. Aquest 2025 el guardó, que ha estat dotat amb 12.000 euros, ha seguit aquesta línia reconeixent Teoria del joc, tercera novel·la d'Arià Paco (Igualada, 1993). Si a Covarda, vella, tan salvatge –que va rebre el Roc Boronat el 2022– aprofundia en els malestars i les contradiccions dels joves mil·lennials, en aquest cas indaga en els reptes i problemes del desig heterosexual avui en dia a partir de la història d'un jove, l'Ernest, que escriu a algú que estima per recordar i celebrar la nit anterior però que, tanmateix, és incapaç de parlar del seu desig sense embrancar-se en l'autojustificació i la culpa.
"La conversa que planteja el llibre es troba poc damunt la taula ara mateix, en format novel·la, perquè els homes en parlem poc, encara que sigui un tema molt del nostre present –ha dit Paco–. La meva intenció era explorar el desig masculí avui, un desig que s'interroga també pel feminisme. Els joves estan tirant endavant tot aquest procés de reflexió, però la novel·la no planteja solucions, sinó que més aviat es fa preguntes. I m'he fet les preguntes no des del malestar, sinó passant-m'ho bé. Tots els llibres que he escrit es pregunten per la bona vida en un sentit ètic".
"En un context en què és tendència la crítica simplista a les virilitats tòxiques, és enriquidor el sorgiment de la veu d'un jove narrador que ens revela com s'inicia en el sexe i en l'amor immers en qüestionaments crítics que els relats pioners sobre la desconstrucció de la masculinitat a penes han gosat afrontar", assegura Imma Monsó, en nom del jurat, del qual també formen part Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé.
Teoria del joc, que arribarà a llibreries a finals de març i que porta un títol que és una picada d'ullet a Gabriel Ferrater, reconstrueix el despertar sexual de l'Ernest, les seves primeres obsessions, els mecanismes de seducció que posa en dansa, la relació amb la pornografia, el poliamor i la vigència o no de la monogàmia. Les dues dècades que recorre la novel·la permeten resseguir la consolidació de les xarxes socials i el feminisme i, alhora, tracen una educació sentimental i política del personatge. Amor, desig i sexe són tres dels vectors principals de la història. "És una esplèndida novel·la sobre l'amor al segle XXI", ha afirmat Jordi Puntí. "Ara sembla que res sigui impossible, en relació amb els codis del desig, es tracta de construir una moral sense el pes de la religió ni tantes altres constriccions", ha admès Arià Paco.
Homes que se senten culpables
"La culpa que trobem a la novel·la contrasta amb la llibertat que la meva generació s'agafava en relació amb l'amor i el sexe –ha afegit Monsó–. Als anys 80 les joves de la meva generació es prenien el sexe de forma desacomplexada. Creia que els nostres fills viurien el mateix, però ara són ells els que se senten culpables. És la primera vegada que això passa en relació amb els homes". Saltar-se les regulacions en el poliamor, el dilema del consentiment sexual i l'exploració al llit de les normes no escrites de caràcter transgressor són tres dels temes que apareixen també a la novel·la. "Hi ha canvis estructurals en la societat que no haurien d'intervenir en les relacions adultes i consentides, però ho fan", ha conclòs Monsó.
Doctor en filosofia per la Universitat d'Arizona, Arià Paco va debutar el 2020 amb Mentir a les mosques, centrada en un refugiat a qui l'extrema dreta amenaça d'expulsar. La novel·la va guanyar el 26è premi Valldaura-Memorial Pere Calders.
Jordi Nopca - ARA
Fotografía de Laia Serch cedida por la editorial.
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
