Tot i que fa un any que no viu a Barcelona, si d’algun lloc és, de Barcelona. Pot  afirmar, sense cap mena de dubte, que és barceloní. Els primers cinquanta quatre anys de la seva existència els ha passat a Barcelona. En concret és de l’Eixample, i per ser encara més concret de l’Esquerra de l’Eixample. El viatge de la seva vida va ser anar de l’esquerra a la dreta de l’Eixample. Travessar el carrer Balmes.

En  el seu cas, les geografies, els escenaris, els paisatges i tota la resta, contenen ben poc. Ben segur que és degut al que ha escrit fins ara. Textos més propis d’un publicista, en el sentit decimonònic de la paraula, que d’un escriptor de creació literària. Perquè aquesta té necessitat moltes vegades d’un marc o paisatge on desenvolupar la història. Però un publicista, amb el paisatge de les idees i de les referències ja en té prou.

Tot i la diversitat, l’únic denominador comú dels textos que fins ara ha publicat és, per dir-ho de manera una mica emfàtica: “l’alternativitat”. I d’aquest sac alternatiu, es queda amb els símbols. El valor simbòlic que tenen les coses en oposició a l’exclusiu valor material que sembla tenir tot avui. En particular la gran influència que tenen els símbols en la vida i en la realitat diària.

Aquesta afirmació és bona avui. No li estranyaria gens que demà no servís. Ja que, tot i els cinquanta cinc anys, si no hi ha cap tall en la pel·lícula, encara li queda molta cosa per fer i per escriure.