David Castillo i Buïls (Barcelona, 1961) és poeta, escriptor, i crític literari.

Va néixer al barri barceloní del Poblenou, però com que tenia asma a l'edat de dos anys, la seva mare, aconsellada pel metge de família, va decidir traslladar-se a Vallcarca, un barri que Castillo es recorda com «un lloc apartat del progrés, colonitzat per barraques». Feia part d'una banda de joves que es barallaven amb la banda del carrer veí. Res de greu, però quan tenia catorze anys, els seus pares van preferir protegir-lo contra el «perill» del carrer i enviar-lo a treballar com a grum en una filial del Banco Ibérico. Després del baxtillerat hi va ser promogut com a auxiliar administratiu. Els seus onze anys al banc els recorda com «Una eternitat, perquè m'hi avorria molt», tot i que aquest període avorrit va inspirar els seus escrits.

Va començar a destacar com a poeta la dècada dels anys 1970 amb publicacions clandestines i contraculturals, tot i que la seva primera obra publicada, tota una declaració de principis, va ser la biografia de Bob Dylan, l'any 1992. Tres anys abans havia estat l'antòleg de Ser del segle, que va reunir les principals veus de la generació dels 80. El van seguir una sèrie de poemaris entre els quals destaca Game over, amb què va guanyar el premi Carles Riba. A continuació va iniciar una etapa com a prosista amb novel·les com El cel de l'infern i No miris enrere, amb bons resultats entre crítica i lectors. La primera va guanyar el premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999. La segona, el premi Sant Jordi del 2001. Ha obtingut tres premis Atlàntida de periodisme i a una antologia de la seva obra poètica a l'italià se li va atorgar el premi Internacional Tratti al millor poeta estranger. Ha sigut organitzador de diferents cicles poètics i fundador i director de la Setmana de la Poesia de Barcelona des del 1997.

D'altra banda, publica articles i ressenyes literàries gairebé des dels seus inicis. Des de 1989 dirigeix el suplement de cultura d'El Punt Avui. Va ser director durant huit anys de la revista Lletra de canvi i ha estat cinc anys professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el jove poeta Marc Sardà va publicar el llibre Conversaciones con Pepín Bello, que va tenir una gran repercussió crítica.

En l'any 2020 va tenir el Premi Joanot Martorell de Gandia per la seva narrativa El tango de Dien Bien Phu.

1987 Premi Atlàntida millor revista cultural per a "El temps"

1990 Premi Atlàntida millor suplement cultural diari Avui

1997 Carles Riba per Game over

1999 Joan Crexells per El cel de l'infern

2001 Sant Jordi per No miris enrere

2005 Premi Atlàntida millor articulista de l'any en llengua catalana

2006 Premi Cadaqués al millor poemari de l'any per Esquena nua

2006 Premi Internacional Tratti per la traducció italiana Il presente abbandonato

2010 Premi Atlàntida millor suplement cultural diari El Punt Avui

2020 Premi Joanot Martorell de Gandia per la novel.la El tango de Dien Bien Phu

2022 L'amor com a pena capital. Antologia poètica. Pagès editors.