Figueres (1943-2021)  Pujol era un empordanès de Barcelona, o potser un barceloní enamorat de l’Empordà, la seva gent i el seu paisatge. Va recalar a Ventalló fa una bona colla d’anys, on passava llargues temporades, especialment des de la jubilació com a periodista de La Vanguardia. En aquest rotatiu desenvolupà tota la seva carrera professional, assumint diverses responsabilitats al llarg dels anys: cap de política, de la secció de tancament del diari, autor de l’entrevista diària durant cinc anys, organitzador de La Vanguardia digital amb Lluís Foix, etc. També va treballar una temporada a TVE de Catalunya i a TV3. Aquesta feina professional, però, la continuà a les terres gironines per vocació, una vegada jubilat. Col·laborà al Diari de Girona durant anys amb un article que publicava els dilluns. També va dirigir una tertúlia política a Empordà TV de Roses, on vaig tenir l’honor de participar-hi mensualment. Els estius els passava entre la seva segona residència a Ventalló i la barca ancorada, primer a Cadaqués i últimament a Llançà. Li agradava viure a bord amb la seva companya Guiomar. Crec que li agradava més viure-hi que navegar, tot i que explicava sovint les passejades pels voltants del Cap de Creus. Pujol era amant del cava i un home cultivat, intel·ligent, amb un to irònic i incisiu, captivat per la tertúlia, la polèmica i el debat. Durant anys i fins que la pandèmia obligà a cancel·lar-ho, dirigí, cada quinze dies, la tertúlia BUSSULA a l’Ateneu Barcelonès. La mateixa pandèmia que ens l’ha arrabassat de manera sobtada