Joan Perucho i Gutiérrez (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge.Les seues obres de ficció pertanyen al gènere fantàstic amb una dosi d'ironia i requeriment d'un lector culte.

Fill de Manuel Perucho i Monsó, mort a Barcelona el 23 de març de 1965, tenia una botiga de teixits i de Jesusa Gutiérrez i Duque, nascuda a Medina del Campo. Va nàixer al carrer Torrent de l'Olla al barri de Barcelona de Gràcia. Va créixer envoltat dels llibres del seu pare, un gran bibliòfil.

Realitzà l'educació des de xiquet a les Escoles de la Doctrina Cristiana i passà a educar-se durant l'adolescència a l'Institut Salmerón. Durant la Guerra civil es formà als Serveis de Cultura al Front.

Des de 1942 col·laborà en la revista falangista Alerta amb Nèstor Luján, Manuel Valls i Antoni Vilanova. En la revista Ariel publicà la que seria la primera crítica literària que es va fer de l'obra Ocnos de Luis Cernuda. El 1943 comença com a redactor en la revista franquista Destino i l'any 1958 passa a ser director d'aquesta revista, fins a l'any 1975. Des de 1948 va exercir com a jutge a Catalunya (Granadella, Banyoles, Mora d’Ebre i Gandesa). Va viure a Banyoles des del 29 d’agost de 1951 fins a l’11 d’abril de 1955 on va exercir de jutge comarcal. Es va allotjar a l’antic Hotel Mundial, ubicat a la Plaça Major. Des de 1976 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Afirma Julià Guillamon:

« Perucho va ser un possibilista. No va ser franquista, tampoc antifranquista. Si m'insisteix, puc afirmar que estava còmode en el franquisme. De fet, va ser el primer escriptor de gruix que es va presentar als premis Ciudad de Barcelona, convocats el 26 de gener, que commemoraven la caiguda de la capital catalana »

L'any 1995 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Afirmà que havia vist fantasmes a sa casa d'Albinyana.

Obra literària

Perucho va saber simultaniejar elements tradicionals i elements avantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat. Destaca també l'ús de temàtica fantàstica en les seves obres, una característica poc comuna en la literatura catalana.[cal citació]

El 1947 publicà el seu primer poemari Sota la sang. Aquest poemari tenia contingut existencialista.

Tingué un èxit considerable per primera vegada amb Llibre de cavalleries, publicat el 1957.

La seva novel·la més aclamada, Les històries naturals,una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina,ha estat traduïda a més de quinze idiomes.

Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis literaris: el 1953 amb el Premi Ciutat de Barcelona amb El mèdium, l'any 1981 amb el Premi Joan Crexells de narrativa i la primera edició del Premi Ramon Llull de novel·la per Les aventures del cavaller Kosmas, obra per la qual també rebé el Premi de la Crítica de narrativa catalana. El 1996 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per Els jardins botànics, el 1995 amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2002 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

D'ell, va dir en Luis Alberto de Cuenca amb motiu de l'obtenció del Premi Nacional de les Lletres Espanyoles de l'any 2002:

« Joan Perucho ha escrito de todo -libros de prosa, espléndidos poemas- y siempre lo ha hecho con esa especie de mezcla de erudición socarrona y de vértigo expresivo que caracteriza su escritura y que hace de él uno de los escritores más originales que tenemos ahora en la literatura española, comprendiendo en ese concepto todas las demás literaturas peninsulares. »