Zgustová ironitza sobre la professió “terrorífica” del traductor en recollir el Premi Ángel Crespo
17/11/2010
Acte de lliurament del Premi Ángel Crespo (Foto:Carme Esteve)
| |
La traductora i escriptora Monika Zgustová va recollir ahir, 16 de novembre, el XIII Premi de Traducció Ángel Crespo, en un acte celebrat a l’Ateneu Barcelonès que va ser alhora un reconeixement a la important i llarga trajectòria de la guardonada. El Premi Ángel Crespo, convocat per l’ACEC, CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya, amb una dotació de 12.000 euros, és un dels més destacats en la traducció a llengua castellana. Enguany, el premi ha guardonat Monika Zgustová per la traducció del txec de Las aventuras del buen soldado Švejk, de Jaroslav Hašek (Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, 2008).
Monika Zgustová va manifestar el seu agraïment per poder rebre “el premi que porta el nom d’Ángel Crespo, una persona que jo admirava i admiro molt, un punt de referència per a mi”. L’autora va voler compartir amb tots els presents la seva opinió sobre la professió del traductor. “En el fons és una professió molt desagraïda”, va dir, i va justificar aquesta afirmació ironitzant sobre la visió general que es té sobre el traductor: “Sempre queda amagat. Això sí, si hi ha un llibre del qual tothom en parla bé i a tu no t’agrada, penses que deu ser culpa del traductor, deu estar mal traduït”. I també va escenificar amb humor la relació entre els traductors i els editors: “Els editors pensen que per culpa dels traductors es disparen els pressupostos i no s’arriba a les dates adequades”, deia despertant el riure del públic. “I, és clar, si el llibre té 800 pàgines i triga 4 mesos a traduir-lo, l’editor pensa: ‘Com és que no ho pot fer en 4 setmanes?’. Per això, Zgustová va assenyalar que el traductor “sempre és el bitxo dolent de la pel·lícula, el lent de la pel·lícula sobre el qual s’ha d’apuntar tots els fusells”.
La guardonada, però, va explicar les raons per les quals es dedica a aquesta “professió terrorífica”, entre les quals va destacar “les ganes de compartir les grans obres del meu país”. I és que, com va reivindicar Zgustová, “la literatura, sense traductors, només la podrien llegir uns quants, ja que “el traductor és com l’intèrpret d’una música. Sense intèrpret, la música només seria un seguit de notes”.
Un gran premi per a una gran traductora
El vicepresident del Gremi d’Editors de Catalunya, Xavier Mallafré, va enaltir la tasca dels traductors, que “ajuden a ampliar el nombre de lectors tant en llengua catalana com en llengua castellana”. I també va defensar el treball del “bon editor”, que “sempre arriba a un punt d’equilibri amb els traductors” perquè valora la seva feina. Després de felicitar la guanyadora del premi, Mallafré va aprofitar l’acte per lloar la qualitat de molts dels traductors, entre ells, Monika Zgustová.
Per últim, la presidenta de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, Montserrat Conill, va realitzar un minuciós repàs a la trajectòria professional de Zgustová, a qui va agrair en públic el fet “d’apropar-nos els tresors que amaga la literatura centro-europea”. Conill va confessar la dificultat que va tenir enguany el jurat per decidir el guanyador “per la qualitat de les obres presentades”. Per aquest motiu, va dir que “premiar Zgustová és encara més valuós”.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
