La relació entre Maragall i Unamuno, un exemple a seguir
6/10/2009
IX Jornades Poètiques
Joan Margarit, Montserrat Conill, Antonio Jiménez-Millán i Miquel de Palol (Foto:Carme Esteve)
| |
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya va inaugurar ahir, 5 d’octubre, la novena edició de les Jornades Poètiques, que enguany acull el Museu Picasso de Barcelona. I ho va fer amb una sessió que, amb el títol “Vigència de Joan Maragall”, va ser una aproximació a la figura del poeta, sobretot centrada en la relació que aquest va mantenir amb Miguel de Unamuno. El Premi Nacional de Poesia Joan Margarit, per altra banda, va explicar la seva percepció de la poesia de Maragall en la conferència que obria el certamen.
“Qualsevol llengua estaria orgullosa de tenir un poeta com Joan Maragall”, va afirmar Margarit en la seva conferència inaugural, en què va exposar l’evolució de la seva poesia, sempre relacionant la figura de Maragall amb la de Verdaguer. La vigència del poeta homenatjat és evident ja que, sota el seu punt de vista, “hi ha vint poemes de Maragall capaços de sobreviure el pas del temps”. Margarit creu que “la sort de la poesia catalana en la seva renaixença és trobar poetes com Maragall i Verdaguer” , als quals va qualificar de “bones persones que tenen com a eix de les seves conductes la caritat”, i va afegir que “Maragall és l’home culte que avui seria un poeta que sap reconèixer les seves pors i afrontar-les amb la cultura”.
El catedràtic i assagista Antonio Jiménez-Millán, per altra banda, va resumir en la seva ponència el valor de la correspondència entre Maragall i Unamuno, “un document importantíssim dins el panorama del modernisme hispànic”. Jiménez-Millán, a través de la lectura de diferents fragments de les cartes que s’escrivien els dos autors, va exposar la connexió que existia entre els escriptors, tot i les seves diferències polítiques, “sobretot pel que fa a la integració a Europa i també a la integració dels diferents pobles de la península”. Aquesta correspondència també desvetlla altres aspectes més personals, com les confidències familiars o els dubtes dels dos intel·lectuals. Així, segons explicava ahir Jiménez-Millán, “per a tots dos l’escriptura és una forma de vida i atribueixen una funció específica al poeta dins la ciutat on viu”. Aquesta aproximació a la relació que van establir Maragall i Unamuno del 1900 al 1911 “pot servir de model en temps de conflicte i de crisi, en el bon sentit de la paraula, entre la literatura catalana i la castellana”, opinava Miquel de Palol durant la presentació dels conferenciants.
I la vigència de Joan Maragall avui dia va acabar de quedar demostrada amb la lectura que van fer dels seus poemes tres poetes joves: Teresa Colom, Anna Maluquer i Núria Martínez-Vernis. A través de les seves veus, els versos van transmetre la força i la intenció d’un dels poetes més importants de Catalunya.
Montserrat Conill, presidenta de l’ACEC, va tenir paraules de record per a José Luis Giménez-Frontín, qui “va iniciar les Jornades Poètiques de l’ACEC”, i també va ressaltar que “aquest és el primer any que organitzem les Jornades sense ell”.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
