L’Edat Mitjana, l’origen de la novel·la contemporània
Sessió19/3/2010
Antoni Rossell, Carlos Alvar, Raffaele Pinto (Foto:Carme Esteve)
| |
Antoni Rossell, Carlos Alvar i Raffaele Pinto van ser els ponents, dilluns 8 de març, de la primera sessió de les II Jornades de l’Excel·lència Literària, que l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya organitza fins el dia 10 de març a l’Ateneu Barcelonès. Amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, les Jornades d’enguany tracten la vigència de l’escriptura, el pensament i els ideals de l’Edat Mitjana com a fonts de l’excel·lència intel·lectual moderna i de la tradició en la literatura catalana i castellana. En la sessió de dilluns, els temes centrals van ser la lírica dels trobadors, l’origen de la novel·la moderna i la importància de Dante per a la cultura occidental.
Antoni Rossell va parlar la lírica trobadoresca des de la perspectiva del creador, fent referència a factors com la memòria, la construcció arquitectònica del text i de la música per a entendre els sistemes de creació medieval. Rossell va tractar els conceptes de perversió, amor cortès i imitació a partir de dues concepcions: la contemporània i la medieval. “Què busquen els trobadors en la seva obra i què busquem nosaltres avui dia en aquestes obres?”, es qüestionava Rossell durant la ponència. En aquest sentit va insistir en que “els trobadors s’han de cantar i no s’han de llegir, per tal d’arribar a saber què diuen”, ja que utilitzen “sistemes de composició en què cada melodia vol dir una cosa”.
“Els textos que apareixen el segle XII s’han mantingut vigents fins els nostres dies”. Aquest va ser l’eix de la intervenció d’Alvar, que va contextualitzar els orígens de la literatura en llengües romàniques. Així, la unió de la historiografia, la lírica i l’èpica són condicionants que fan néixer la novel·la, que “és literatura de ficció”. Alvar va mencionar el material artúric com el més representatiu d’aquesta literatura i va ressaltar que “les històries de ficció que van sorgir al segle XII aviat es van convertir en el tema literari de més èxit dels que hem conegut a Occident”.
Dante va ser el personatge en què es va centrar Raffaele Pinto en la seva conferència. “En aquest escriptor tenim el punt exacte en el qual conflueixen, per una banda, antiguitat i, per una altra, modernitat”, assegurava Pinto. I és que Dante “recull l’herència de la gran literatura antiga dels clàssics, la metabolitza i la tradueix en la llengua de la modernitat”. La intervenció de Pinto va resumir el tema central de les Jornades, ja que la vigència de la literatura medieval, segons explicava, queda plasmada en el fet que “qualsevol escriptor europeu ha interioritzat Dante, d’alguna manera l’ha fet servir o s’ha posicionat davant seu”.
La sessió es va tancar amb la lectura d’un fragment de Curial e Güelfa, a càrrec de Jordi Boixaderas, amb la intenció de combinar les ponències amb recitals.
Les II Jornades de l’Excel·lència Literària continuen el 9 de març, amb una sessió que comptarà amb Amador Vega, Josep Maria Benítez i José Maria Micó, i una lectura del Llibre de les bèsties, a càrrec de Carles Canut; i el 10 de març, amb Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani, i la clausura amb el concert La cançó amatòria de l’Edat Mitjana al Renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
