El passat 25 d’octubre, en un acte presentat per Antonio García Lorente, la tertúlia d’El Laberinto de Ariadna va gaudir amb la presència de dos extraordinaris poetes del panorama poètic català: Assumpció Forcada i Rodolfo del Hoyo, ambdós amb una obra publicada en català i en castellà. Assumpció Forcada té quatre llibres escrits en català i només dos en castellà; la resta són tots bilingües. Ella és una de les grans innovadores de la poesia catalana, en introduir en el seu acerb poètic paraules procedents de l’argot de la biologia, així com de la resta de ciències en general. A propòsit d’un motiu científic, justifica en un poemari.

Els seus llibres són multitemàtics; en ells són tractats els grans temes que sempre han interessat l’home: l’amor, l’esperança, el sentit de la vida, la denúncia de les injustícies socials i, en especial, la denúncia de l’opressió de la pobresa i la reivindicació de la condició de la dona. Destaquen els versos Con letra clara se escriben verdades oscuras y El silencio es el campo de batalla sin disparos. Quan els va recitar, hi va haver una escolta atenta entre els assistents: va produir-se aquella comunió silenciosa que és necessària en una lectura de poemes.

Rodolfo del Hoyo, per la seva part, va començar escrivint en castellà (llengua en la qual estan escrits els seus dos primers poemaris) fins que un dia, i de forma inconscient, va passar a escriure en català. Apareixen dos poetes molt diferents quan escriu en castellà i quan ho fa en català. Destaquen en la seva obra poètica la profunditat de les seves reflexions: Els ulls secs de l’horizó tenen color d’erm i de vidre / brut. Hi ha una mirada de veus soles.

En la seva poesia despulla la seva ànima al màxim, destacant la profunditat d’introspecció psicològica en el paisatge. Escriu i ha publicat llibres de literatura infantil i juvenil. Com ell mateix explica, la forma en què va començar a escriure, el seu trobament amb la poesia: No acabé mis estudios, trabajé / cuanto pude desde la pubertad / en los oficios que abrieron mi carne. / ... Solamente alimenté una rareza, / leí a Lorca en la caja de un camión, / cruzando la ciudad de madrugada. Els versos són del poema Una historia común.