Jo trio el camí. Quin silenci encara. Avui no tinc pressa Llegireu demà. Formes col.loquials que, en esdevenir títols de poemaris, agafen una dimensió simbòlica. Simbòlica i alhora suggeridora de la intenció poètica de l'autora. Llegides una darrera l’altra aquestes frases constitueixen una mena de mini poema molt especial, mitjançant el qual podem copsar el propòsit literari de Pazos: expressar de manera rotunda, transparent i a la vegada lírica unes experiències existencials que mereixen el qualificatiu d’elegíaques. Elegia que molt deliberadament i explicita l’autora emmarca en l’àmbit d’una paraula senzilla, però sovint tan dramàtica: temps.

Tan sols a causa de la indubtable força poètica d’aquest recull és permissible insistir en un terme, aquest temps, i fer-ho de manera que sigui original, com si fos acabat de crear.

… Anàlisi psicològica del món íntim, lliçó serena de l’acceptació i gaudi de la vida en atènyer la mateixa llibertat i sobretot triomf de l’esperança en aquest demà que ens convida a llegir i reelegir aquests poemes.