... y todos los buitres comieron de mi mano

Fugir de la desesperació o sumir-se en ella per complet: el dilema de l'home-voltor o voltor-home que planeja, cansat, sobre aquestes pàgines. Les sobres del banquet, la carronya, bé poden convertir-se en el preuat aliment d'aquell que assumeix que la seva pròpia llibertat està seriosament compromesa a causa d'aquesta desesperació. Des d'aquest punt, des de la visió de la realitat com a obstacle insuperable, el “jo” poètic ofereix algunes concessions que li alliberen de l'esforç titànic de la confrontació i es concentra simplement a rebutjar o eludir les manifestacions de l'absurd, per culminar la recuperació del seu espai amb la total seguretat que, més enllà del nihilisme, la realitat li ofereix la possibilitat de reconciliar-se amb si mateix, en la plena consciència que li espera una destinació inequívoca: la desaparició. Enmig d'aquest discurs, intercalades, altres veus introdueixen notes més o menys discordants, matisos d'aquesta realitat crua, aspra, corrompuda i esmunyedissa, que contribueixen a assentar el to greu i ronc del personatge-poeta.

José Antonio  Arcediano, Barcelona, 1964, és llicenciat en Filosofia per la UB, secretari de l'Aula de Poesia de Barcelona i integrant de la redacció de Caravansari, revista de poesia en llengües peninsulars. Ha publicat Los bosques de Wisconsin (La Garúa, 2004), La verdad del frío (Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere 2008. La Garúa, 2009) i Suburbio 16 (Accèssit Premis de Creació Literària Fray Luis de León 2011. Junta de Castilla y León, 2012). Apareix en les antologies 10 de Barcelona (Abadia Editors, 2008), El Laberinto de Ariadna-10 anys de poesía (Emboscall, 2009) i Erato bajo la piel del deseo. Antologia de poesia erótica (Sial/Contrapunto, 2010).

Día 9 d'octubre a les 19,00 hores
Biblioteca de Aigüestortes
Avinguda Constitució, 24 Sant Andreu de la Barca
Prsentació a càrrec de Josep Anton Soldevila  i Amalia Sanchís