El passat 6 de novembre es va presentar a l’ACEC el nou llibre de poemes de José Costero (Barcelona, 1935), Ambiguo Arlequín. L’acte va comptar amb la presència d’Alfonso Levy i d’Amàlia Sanchís, l’editora. José Costero que és també un destacat assagista, conrea com a narrador la novel.la negra, la darrera publicada d’aquest gènere és La muerte visita el geriátrico (2011) i té una altra en preparació. La importància de la publicació de Ambiguo Arlequín ve donada perquè representa una tornada al món poètic de l’autor després d’un llarg silenci de quasi quaranta anys. De fet, a la presentació del llibre Costero va dir que aquesta obra suposava la seva jubilació com a poeta, encara que el públic assistent va insistir que no deixés aquest vessant seu.
Alfonso Levy va destacar la feina de Costero com a poeta d’ofici, amb una constant feina de recerca de la paraula exacta en cada vers. Els temes tractats històricament en la poesia de José Costero han estat en relació amb el seu profund sentiment ètic davant la realitat i el seu compromís per denunciar les injustícies polítiques i socials. Ambiguo Arlequín suposa una mirada des de la perspectiva de la maduresa:
Las castigadas manos de mi madre,
ellas sí son mi verdadera patria.
amb una visió molt nostàlgica i escèptica de la vida
Atestiguo melancolía
desde un fingido acecho.
Así se explica esta palidez
bajo los idus de noviembre.
donant forma a la veu de la solitud de l’home i del creador:
Será al atardecer
tal vez no muy lejano
y abrirás la puerta
encenderás las luces
y no estaré
para darte la bienvenida.
O quizás llegues acompañada
y discretamente
mi sombra anidará
entre los libros.
La vida sigue.
