Presentació del llibre de J.V. Foix: ''Amb mots de ben copsar''
A. Tugues16/12/2014
(Foto:)
| |
Com cada any en aquestes dates nadalenques, la Fundació J.V. Foix ha publicat un llibre-disc d'homenatge al poeta, Amb mots de ben copsar, que va ser presentat a l'ACEC per Margarida Trias, Enrique Badosa i Jordi Cornudella. Tant Enrique Badosa com Jordi Cornudella ens van oferir una magnífica introducció a l'obra de J.V. Foix, aportant nombroses dades i una lectura en profunditat de la cosmovisió poètica del poeta.
En finalitzar l'acte, entrevistàrem a Margarida Trias perquè ens parlés de com va sorgir el projecte d'aquest nou volum de J. V. Foix, i ens comentà: “El llibre que es presenta aquest any és el que fa catorze després que l’any 2000 va aparèixer el primer. La idea inicial va ser la de publicar els enregistraments de J. V. Foix recitant la seva obra en un disc que acompanyava els poemes al costat de la seva versió castellana. Aquest primer volum va fer un efecte de crida i, així, amics i coneguts van anar fent arribar altres gravacions. A aquell: El dia més clar de l’any, el va seguir: Els veïns del meu carrer, fins a arribar, l’any passat, al recull de cròniques estiuenques escrites al Port de la Selva: Amb versos de vacances.
Aquest nou volum inclou disset entrevistes fetes als mitjans de comunicació, i només una -la que li va fer el seu amic Albert Manent per a la revista Serra d’Or el gener de 1973- no està enregistrada. En aquesta ocasió, però, el disc que acompanya el llibre és un disc multimèdia perquè pogués encabir les més de sis hores de converses, que van tenir lloc entre 1983 i 1986, quan Foix ja superava els noranta anys i quan la seva presència pública era ja molt notòria.
Com s’ha fet sempre, el títol —Amb versos de ben copsar— correspon a un vers o fragment de vers del poeta i el d’aquest any ha despertat l’estranyesa d’uns quants lectors, preocupats per l’error que, a parer seu, contenia el títol: el canvi de “bon” per “ben”. Tant és així que els vam haver de tranquil·litzar dient-los que aquest fragment no és el que apareix al poema de Nadal «Ho sap tothom i és profecia» —«i un raig de mots de bon copsar»—, sinó que està extret d’una de les cartes en vers que Foix enviava al seu amic Albert Manent des del Port de la Selva. En el primer cas, l’adverbi al·ludeix a la facilitat amb què es copsen els mots, mentre que en l’altre es decanta per l’aspecte completiu de la forma verbal copsar: uns mots que es copsen del tot. Al capdavall, potser un i l’altre tampoc no estan tan allunyats.
Els textos del llibre són les transcripcions de les entrevistes i com a actes de parla espontanis tenen les característiques pròpies d’aquest tipus de discurs. Textos que constitueixen un testimoni d’un valor incalculable perquè el conjunt acaba configurant una mena autobiografia del poeta. Aquest cop, doncs, no reprodueixen la seva obra de creació literària, sinó que ens el mostren amb el seu parlar espontani, una paraula mesurada amb una dicció gairebé perfecta”.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
