Si entre les tradicions de finalització d'any no falta la de les llistes dels presumptament millors llibres segons els diferents crítics i les seves circumstàncies, no són menys tradició les llistes de principi d'any que ja s'atreveixen a vaticinar quins seran els llibres presumptament més importants. I prop d'aquestes es troben les que assenyalen quins seran els esdeveniments literaris que haurien de dirigir, o almenys animar, el maltractat sector literari o editorial. Així doncs, aquest 2015 literari ha començat amb la ressaca de les portades i portades llestes, animada amb més dades: els del baròmetre del Centre de Recerques Sociològiques (CIS), que fan saber que el 35% dels espanyols i espanyoles no llegeix mai o gairebé mai, el 65% ho fa almenys una vegada al trimestre i el 29,3% afirma que ho fa cada dia o gairebé. Estaria ben tenir llistes o baròmetres que indiquessin de quina manera i fins a quin punt aquests percentatges afecten les llistes dels presumptament millors llibres i als seus protagonistes.

El fet és que, almenys, un 65% de la població espanyola en algun moment tindrà la possibilitat de saber que en aquest 2015 diverses efemèrides van a marcar l'activitat al voltant de la literatura. Per sobre de tots destaca la celebració del cinquè centenari de Teresa de Jesús (nascuda el 28 de març), que compta amb un amplísim programa d'activitats que recordaran l'obra, la vida i el llegat de la mística, una de les autores més imprescindibles per entendre la història i l'evolució de la millor poesia d'aquest país.

Una altra efemèride relacionada amb els fonaments de la literatura espanyola són els 400 anys de la publicació de la segona part del Quijote. Si ben els fastos preparats disten del que es va viure en el 2005 per commemorar els quatre segles de la primera part, serà igualment un bon moment per tornar a recordar la rellevància de l'aportació cervantina.

A distància, però amb l'emoció que provoca un record viu encara per a molts, també en aquest 2015 se celebren i celebraran els 20 anys de la mort de Jaime Gil de Biedma i de Néstor Luján.

Les lletres catalanes també tenen altres cites importants en aquest 2015. La primera, l’Any Muntaner, en el 750 aniversari del naixement de l'autor d'una de les Quatre Grans Cròniques. Un any després del Tricentenari, la història de Catalunya continuarà sent una de les principals protagonistes en l'actualitat literària. També a la fi d'aquest 2015 es donarà inici al Any Llull, que s'estendrà al llarg del 2016 i que vol perfilar-se com una plataforma definitiva per donar a conèixer a tot el món la vida i l'obra d'una de les figures més importants de les lletres catalanes de tots els temps.

Els 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo i d'Helena Valentí o els 20 de l'adéu d'Ovidi Montllor també ocuparan el seu espai en l'agenda cultural catalana. De la mateixa manera, el País *Valencià podrà retre homenatge al centenari del naixement del poeta i editor Xavier Casp Verger.

Per anar, en aquest recorregut, dels casos particulars als generals, també mereix reparar que aquest any es compleixen els cent anys de la creació de la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya, per la qual cosa el Govern de la Generalitat ha nomenat el 2015 com a Any de les Biblioteques. Un altre motiu per apropar-se i gaudir de qualsevol d'aquests espais sempre rics i sempre hospitalaris.

Si qualsevol excusa és bona per visitar Florència sumant-se als milions de turistes que assetgen la ciutat, l'ampli programa d'actes preparats per la Società Dantesca per celebrar els 750 anys del naixement de l'autor de la Commedia es presenta com una de les cites universals més destacades de qualsevol agenda cultural. S'esperen noves traduccions i versions de l'obra del genial poeta florentí.

En l'àmbit internacional, les commemoracions que ja han aixecat més expectatives i que probablement provocaran l'aparició de no poques edicions noves són els 50 anys de la mort del genial poeta, dramaturg i crític literari americà encara que britànic d'adopció T.S. Eliot; el 150 aniversari de la primera edició de les aventures d'Alicia al País de les Meravelles, del matemàtic, lògic, fotògraf i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut com Lewis Carroll, i els cent anys de la primera publicació de la qual és tal vegada l'obra kafkiana més emblemàtica i sens dubte la més popular: La metamorfosi (o La transformació). Gregorio Samsa convertit en un repulsiu insecte gegantesc, la poesia filosòfic-religiosa de Eliot i les aventures de l'adorable i inquieta nena no han deixat de ser al llarg dels anys objecto de constants reedicions, adaptacions i estudis, però ara passen a primer plànol per ser reivindicats, una vegada més, com a peces clau en la construcció del pensament i de l'imaginari col·lectiu del nostre temps.

Tampoc passarà desapercebut, perquè ja ha estat envoltat de polèmica, el fet que en aquest any, el temut Mein Kampf estarà lliure de drets d'autor després dels 70 anys de la mort del seu autor, Adolf Hitler. I un altre exemple de la intromissió de la política en les efemèrides literàries és el 50 aniversari de la mort del premi Nobel de Literatura Winston Churchill. La figura de l'estadista britànic i del genocida alemany, amb tota certesa, seran objecte i centre de moltes pàgines també pel 70 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, un altre dels temes estavelles d'aquest 2015.

Un estel més que torna a il·luminar els escenaris en el centenari del seu naixement: el dramaturg Arthur Miller, el guió inèdit del qual The Hook –al voltant d'un tema tan en voga com és la corrupció–, rebutjat en els cinquanta, s'ha estrenat com a obra de teatre.

En definitiva, les celebracions programades i esperades al voltant de fites i figures literàries ens faran reflexionar sobre temes que es desenvolupen des del pes de la mística de Teresa d'Àvila i de T.S. Eliot, o des dels ensenyaments de Ramon Llull i Dant