La propietat intel·lectual és una propietat limitada en el temps. Això vol dir que l'autor, pel simple fet de la creació, gaudeix de drets exclusius sobre la seva obra per un període determinat de temps, transcorregut el qual, l'obra passa al domini públic.

Una obra que hagi entrat en el domini públic podrà ser reproduïda, distribuïda, comunicada públicament o posada en disposició en internet, així com ser transformada per a la creació d'obres derivades a partir d'aquesta obra (per exemple traduïda), sense necessitat d'autorització, sempre que es respecti l'autoria i integritat de la mateixa. Encara que no sempre és una tasca senzilla determinar quan aquesta es troba en domini públic.

Per què el domini públic?
Aquesta limitació temporal troba la seva justificació en el necessari estímul a la creació artística, intel·lectual i científica. D'una banda, s'ha de concedir a l'autor la possibilitat que vegi recompensat el seu esforç creatiu a través d'uns drets exclusius que li permetin obtenir uns ingressos suficients per al seu treball, així com exercir un control sobre la seva obra. Sense aquesta necessària, cridem-li «recompensa» pel seu treball, pocs autors trobarien l'estímul necessari per a la creació.

D'altra banda, aquest estímul a la creació permet al seu torn un lliure ús i accés a l'obra per la generalitat del públic, transcorregut el termini de durada dels drets d'explotació.

La norma general
A Espanya, l'article 26 de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) recull un termini general de protecció dels drets d'explotació, que duraran tota la vida de l'autor i setanta anys després de la seva mort o declaració de defunció. Aquest termini regeix en tots els Estats membres de la Unió Europea, des de la Directiva 93/98/CEE.

Per evitar els problemes que podria suscitar la incertesa sobre la data exacta de defunció, els terminis començaran a computar-se l'1 de gener de l'any següent a la mort o declaració de defunció.

Com diem, l'article 26 preveu un termini de protecció general, ja que s'ha de tenir en compte que per a aquells autors morts abans del 7 de desembre de 1987, el termini de protecció durarà tota la vida d'est i vuitanta anys després de la seva mort o declaració de defunció. No queda clar en aquests casos si els terminis es computen de data a data o també comença el còmput l'1 de gener de l'any següent a la data de mort o declaració de defunció.

Casos especials
D'altra banda, existeixen regles específiques para determinades obres en les quals prendre com a punt de referència la data de la mort de l'autor podria comportar certes complicacions; per exemple, en aquells casos en els quals es desconegui la identitat de l'autor o aquells casos en els quals l'obra sigui fruit de la col·laboració de diversos autors.

Així, en el cas d'obres anònimes o pseudònimes en les quals es desconegui la identitat de l'autor, preveu la LPI que el termini de protecció serà de setanta anys des de la divulgació lícita de l'obra. Igualment, en el cas d'obres col·lectives, com a regla general, el termini de protecció serà de setanta anys des de la divulgació lícita. Quant a les obres en col·laboració, els drets d'explotació duraran tota la vida dels coautors i setanta anys des de la mort o declaració de defunció de l'últim coautor supervivent.

Altres casos importants
Les consideracions anteriors resulten imprescindibles per determinar si una obra es troba en domini públic, però resulta igualment necessari fer referència a dos supòsits que en moltes ocasions són obviats pels qui desitgen fer ús d'obres considerades en domini públic.

En primer lloc, hem d'assenyalar que qui editi una obra que ja es trobi en domini públic, sempre que aquesta nova edició pugui ser individualitzada per la seva composició tipogràfica, presentació i altres característiques editorials, ostentarà en exclusiva els drets de reproducció, distribució i comunicació pública durant vint-i-cinc anys, computats des del dia 1 de gener de l'any següent al de la publicació. Per tant, l'editor d'una nova edició de El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de La Mancha que incorpori, per les seves característiques editorials, algun valor creatiu, ostentarà els drets d'explotació anteriorment esmentats, de manera que per fer ús d'aquesta nova edició, es requerirà la seva autorització.

D'altra banda, no podem deixar d'esmentar el cas de traduccions, revisions, adaptacions, etc., d'obres que es trobin en el domini públic. Ens indica la LPI que, entre unes altres, les traduccions, revisions i adaptacions d'obres originals, són considerades obres derivades, independents de l'obra original. Per tant, en el cas de l'autor d'una traducció gaudirà de drets exclusius sobre la mateixa, encara que l'obra de la qual deriva aquesta traducció es trobi en el domini públic.

Obres d'autors estrangers
Quan ens trobem davant una obra un autor espanyol, mitjançant l'aplicació de les regles anteriorment assenyalades, podrem determinar, encara que no sempre resulti senzill, quan una obra es troba en domini públic a Espanya. Però, què ocorre quan pretenem fer un ús a Espanya d'obres d'autors d'altres estats?

Estableix l'article 7.8 del Conveni de Berna que el termini de protecció serà l'establert per la llei del país en el qual la protecció es reclami; no obstant això, tret que la legislació d'aquest país no disposi una altra cosa, la durada no excedirà del termini fixat al país d'origen de l'obra. D'acord amb aquest article, a Espanya, a una obra estrangera se li aplicaria el termini de protecció de la llei espanyola sempre que aquest no excedís del termini de protecció del país d'origen d'aquesta obra.

No obstant això, en el cas d'obres d'autors de països membres de la Unió Europea, ens indica l'article 163.1 de la '

LPI i així ho van manifestar les sentències TJUE de 20 d'octubre de 1993 (assumpte Phil Collins), i de 6 de juny de 2002 (assumpte Ricordi) que ha de regir el principi de tracte nacional, per la qual cosa serà aplicable a Espanya el termini de durada previst en la llei espanyola i això encara que el termini previst en la legislació d'origen de l'obra sigui inferior.

Així, en el cas d'autors de països membres de la Unió Europea, morts abans del 7 de desembre de 1987, els serà aplicable el termini de vuitanta anys encara que la legislació d'origen fixi el termini de setanta anys recollit en la Directiva 93/98/CEE.

Igualment, els autors nacionals de tercers països amb residència habitual a Espanya, o aquells que no tinguin la seva residència habitual a Espanya, respecte de les seves obres publicades per primera vegada en territori espanyol (o dins dels trenta dies següents al fet que l'hagin estat a un altre país), també queden protegits en iguals circumstàncies que els autors espanyols. Per tant, si aquests han mort abans del 7 de desembre de 1987, també els serà aplicable el termini de vuitanta anys.

Els autors no inclosos en els supòsits anteriors gaudiran a Espanya de la protecció que els correspongui en virtut dels Convenis i Tractats internacionals en els quals Espanya sigui part i, en defecte d'això, estaran equiparats als autors espanyols quan aquests, al seu torn, l'estiguin als nacionals al país respectiu.

Recomanació
De tot l'esmentat es desprèn que no és una tasca senzilla determinar quan una obra es troba en domini públic. Per això, recomanem que abans d'emprendre qualsevol inversió o realitzar qualsevol ús sobre una obra de la qual es considera que ha entrat en el domini públic, s'estudiï amb deteniment la legislació aplicable a la mateixa, així com els convenis internacionals que puguin ser aplicable.