Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Propietat intel·lectual i reforma del Codi Penal
Antonio Isabel12/5/2015



(Foto:)
 

Recentment el Parlament va aprovar una profunda reforma del Codi Penal, amb gran repercussió en els mitjans de comunicació. Però entre tanta polèmica, potser ha passat desapercebuda la modificació que aquesta Llei duu a terme dels articles relatius als delictes contra la propietat intel·lectual, que és d'un calat molt rellevant. Aquest tipus de delictes vénen recollits en els articles 270 i següents. La seva última actualització data de l'any 2003.

De tots és sabut que les noves tecnologies han revolucionat la nostra manera de viure, de treballar, de divertir-nos. Aquestes noves tecnologies han tingut una influència decisiva en l'àmbit de l'oci i de la cultura, en la forma en què consumim obres que compten amb la protecció atorgada pels drets. Noves formes d'utilitzar les obres, de compartir-les, de fer-les accessibles, que moltes vegades faciliten als titulars de drets la difusió autoritzada de les seves creacions, però que també, a vegades, permeten la violació de drets per vies no conegudes fins fa relativament poc.

També és conegut i reconegut l'aforisme que afirma que el Dret va sempre un pas (per només) per darrere de la realitat. Doncs bé, la reforma efectuada ara en el Codi Penal ve a ser una posada a punt dels delictes contra la propietat intel·lectual, reduint o ampliant penes, modificant conceptes, i afegint noves conductes tipificades (aquelles que són perseguibles com a delictes).

Sense ànim d'exhaustivitat, destacarem a continuació els principals punts d'aquesta reforma, que entrarà en vigor el proper 1 de juliol de 2015.
En el tipus general, article 270, s'ha substituït l'expressió «ànim de lucre» per «ànim d'obtenir un benefici econòmic directe o indirecte».

Aquesta modificació respon a una llarga petició, tant dels titulars de drets (autors, editors, artistes, productors…) com de la mateixa doctrina, que veia un impediment en la rígida expressió anterior. Això, unit a la interpretació extremadament restrictiva feta per la Fiscalia General de l'Estat l'any 2006, ha dificultat la persecució de conductes clarament delictives, però després de les quals ànim de lucre directe i inequívoc es diluïa, en part gràcies a les pròpies noves tecnologies.

Un concepte ampliat com l'actual permet perseguir conductes tals com les infraccions en l'àmbit de la xarxa, mitjançant les quals l'infractor obté un benefici econòmic, però no directament de la «venda il·legal» de les obres, sinó aprofitant-se indirectament d'aquest il·lícit, com per exemple a través de la venda de publicitat al seu web.

En general, es dota d'un major marge de decisió al jutge, ja que s'amplia l'arc de penes que pot imposar. D'altra banda, es possibilita al jutge a prendre mesures contra els infractors en l'àmbit digital, tan importants i necessàries com la retirada de les obres objecto de la infracció, la interrupció de la prestació del servei, o, excepcionalment, el bloqueig de l'accés corresponent.

Queden tipificades noves conductes, és a dir, es configuren com a delicte activitats que abans no eren considerades com a tal. Cal destacar les següents:
Serà responsable, en la mateixa mesura que la mateixa persona que dugui a terme l'activitat il·lícita, qui faciliti de manera activa i no neutral (més enllà del mer tractament tècnic) l'accés o la localització en Internet d'obres sense l'autorització dels titulars. En particular, diu la reforma, aquells que proporcionin «llistats ordenats i classificats d'enllaços a les obres i continguts referits anteriorment, encara que aquests enllaços haguessin estat facilitats inicialment pels destinataris dels seus serveis».

Serà castigat també aquell que faciliti la comissió del delicte eliminant o modificant les mesures tecnològiques eficaces incorporades pels titulars de drets. També podrà ser condemnat per un delicte contra la propietat intel·lectual aquell que eludeixi o faciliti al·lusions d'aquestes mesures tecnològiques de protecció, quan actuï amb ànim d'obtenir un benefici econòmic directe o indirecte, amb la finalitat de facilitar a tercers l'accés a una obra.

Aquesta reforma del Codi Penal ha rebut la benvinguda dels creadors i els seus representants, ja que suposa una actualització que era demandada des de fa anys. Suposa un intent notable d'incorporar nous conceptes al nostre ordenament penal, que tan desfasat havia quedat ja.

De la mateixa manera, proporciona als autors, editors, artistes i productors un arma més eficaç per continuar amb la seva lluita contra les infraccions dels seus drets, allà on es produeixen, ja sigui al tradicional món analògic, com en el més actual entorn digital o virtual.

Queda, no obstant això, per comprovar en fase d'aplicació de la norma si aquesta anhelada reforma resulta tan eficaç en l'eradicació de les conductes delictives com necessiten i reclamen els creadors i el conjunt de la indústria cultural

Antonio Isabel
Departament Jurídic de CEDRO



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2