'Barcelona, ciutat de la traducció' aquest any 2009
20/2/2009
Taula rodona "Argot. Què és i com es tradueix", en el marc de la Bcnegra '09 (Foto:ACEC)
| |
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) han dissenyat un programa d’activitats que, sota el lema “Barcelona, ciutat de la traducció”, vol garantir la presència dels traductors literaris en les programacions culturals de la ciutat. Així, gràcies a un acord de col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), les dues associacions estan organitzant diferents actes inclosos en les jornades habituals de l’ICUB.
“La iniciativa respon a la necessitat de revalorar el treball dels traductors literaris que, tot i la protecció que rep a la Llei de Propietat Intel·lectual, registra un empitjorament de les seves condicions contractuals i una invisibilitat creixent”, explica Montserrat Conill, presidenta de l’ACEC. L’Associació es mostra esperançada que aquesta iniciativa, juntament amb l’acord amb el Gremi d’Editors per a establir i actualitzar els contractes-marc d’aquest col·lectiu, aconsegueixi millorar les condicions del treball dels traductors literaris.
La taula rodona “Argot. Què és i com es tradueix”, celebrada el passat 5 de febrer en el marc de la Bcnegra ’09, va encetar aquesta proposta de col·laboració amb l’ICUB. En ella, Manuel Serrat Crespo, Montse Gurguí, Hernán Sabaté i Paul Vidal van parlar del treball del traductor, que “no només trasllada paraules a una altra llengua, sinó també idees”, tal i com explicava llavors Carme Camps, vocal de la Junta directiva de l’ACEC. Però els traductors literaris també estaran presents en altres iniciatives de la institució, com ara a la Setmana de la poesia, al Saló del Còmic i a les programacions culturals de les biblioteques municipals.
Xerrades a les biblioteques
En el marc d’aquesta col·laboració amb l’ICUB, les dues entitats d’autors han organitzat una sèrie de set conferències a diferents biblioteques de la xarxa municipal de Barcelona, sota el suggeridor títol “Camaleons o la màgia de l’ofici de traduir”. En cada trobada, un traductor o traductora parlarà d’una de les obres que ha traduït, tant en llengua catalana com en llengua castellana, i n’explicarà les seves característiques i la metodologia i les dificultats en el procés de traducció. L’objectiu de les sessions, que es realitzaran del 16 d’abril al 7 de maig, és que el públic lector se n’adoni que traduir és tornar a configurar un món en la llengua pròpia, adoptar la veu i la personalitat d’un autor. Els autors que partciparan a les xerrades són: Carme Camps, Francesc Parcerisas, Feliu Formosa, Jordi Cussà, Anna Casassas, Enrique Murillo i Lluís Mª Todó.
Programació provisional de “Camaleons o la màgia de l’ofici de traduir”
Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
Dijous 16 d’abril, 19 h
¿Qué fue de los Mulvaney?, de Joyce Carol Oates
per Carme Camps
Biblioteca Sagrada Família
Dilluns 20 d’abril, 19 h
El senyor dels anells, de J. R. R. Tolkien
per Francesc Parcerisas
Biblioteca Vila de Gràcia
Dimarts 21 d’abril, 19 h
La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht
per Feliu Formosa
Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix
Dilluns 27 d’abril, 19 h
El noi del pijama de ratlles, de John Bayne
per Jordi Cussà
Biblioteca Sant Pau-Santa Creu
Dimarts 28 d’abril, 19 h
Una absència enlluernadora de llum, de Tahar ben Jelloun
per Anna Casassas
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver
Dimecres 29 d’abril, 19 h
El alma del guerrero y otras historias, de Joseph Conrad
per Enrique Murillo
Biblioteca Joan Miró
Dijous 7 de maig, 19 h
Madame Bovary, de Gustave Flaubert
per Lluís Mª Todó
L’ACEC i la defensa dels drets dels autors i dels traductors
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya agrupa escriptors i traductors amb l’objectiu principal d’assessorar-los i defensar-los en relació als drets que com a creadors de la seva obra els reconeix la llei. Tot i que la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovada el 1987, reconeix als traductors la seva condició de creadors i estableix els seus drets, aquests queden constantment esborrats, així com també s’ignora tot sovint la seva feina i la seva contribució imprescindible a la cultura literària. “S’ha d’acabar amb la invisibilitat del traductor literari”, denuncien per actiu i per passiu la majoria de traductors i la mateixa ACEC. De fet, fins que el traductor no tingui un reconeixement social, serà difícil canviar la seva precarietat laboral, amb incompliments constants de la llei en els seus contractes. “Les associacions d’autors i les entitats de gestió col·lectiva permeten que tots els traductors puguin lluitar de manera conjunta per defensar els seus drets”, ressalta Montserrat Conill.
L’ACEC, a través de la programació d’activitats, publicacions, comunicats i actes reivindicatius, denuncia aquesta situació, que viuen, amb major o menor grau, tots els traductors europeus –tal i com adverteix un informe publicat pel Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL) recentment–. En aquest sentit, el Premi de Traducció Ángel Crespo, que organitza l’ACEC des de fa dotze anys, és una bona manera de reconèixer la feina dels traductors.
Alguns exemples de publicacions i accions de l’ACEC per a reivindicar la figura del traductor literari.
- “La traducció: una professió poc reconeguda i recompensada” (El Butlletí de l’ACEC número 73)
- “Traduir és plorar i és crear”, José María Micó (El Butlletí de l’ACEC número 74)
- “Traductora de ‘best seller’ en país de pirates” (Reportatge del cas de la traductora Matilde Horne, El Butlletí de l’ACEC número 74)
- Estudi comparatiu de la situació social i econòmica dels traductors literaris a Europa, realitzat durant els anys 2007-2008 pel CEATL (anglès o francès)
- “Els traductors literaris d’Europa denuncien les condicions que els imposa el mercat” (article publicat al web de l’ACEC)
- Ana Becciu: “Pensen que els traductors vivim de l’aire i que els déus ens proveiran” (El Quinzenal, número 27)
- Bozena Zabocklicka i Francesc Miravitlles: “En un món sense traductors, la gent viuria completament aïllada” (El Butlletí de l’ACEC, número 72)
- “Los problemas básicos de un sector básico de las letras” , Enrique Murillo (El País, 06/01/2007)
|
|
|
|
|
