Les quatre parts de Carta al padre (dues escrites en prosa poètica i dues formades per poemes) assetgen la figura intimidatòria del pare des de diferents angles. En la primera part el pare real es difumina darrere d'altres pares somiats, desitjats, aliens, prestats o llegits. En la segona, la més autobiogràfica, el pare vverdader s'alça, aprestador, sobre un fill que fa el que pugues per construir-se una vida pròpia. En la tercera el pare agonitza en el llit d'un hospital i el fill mira els objectes al seu al voltant, testimonis del que sent. L'última està formada per dos llargs poemes en els quals també es parla del pare: un cant d'agraïment a la vida i una reflexió sobre els efectes de la mort des d'una mentalitat suposadament primitiva. Molts pares, tots els pares: Jesús Aguado recorre els tantes vegades ombrívols laberints de les relacions pare-fill no tant per proposar una revenja com per recrear un territori ple de males herbes que algú ha de procurar netejar, regenerar, abonar i sembrar amb bones llavors (amb bones paraules) abans que sigui massa tard.

Málaga-hoy. Entrevista a Jesús Aguado