Diumenge, 24 de novembre de 2024



Castellano  


Pep Subirós va morir aquets disabte 7 de maig als 69 anys
efe9/5/2016



(Foto:Carles Ribas)
 
L'escriptor, filòsof i gestor cultural Pep Subirós, que en 1996 va guanyar el Premi Josep Pla de literatura amb Cita a Tombuctú, va morir aquest dissabte als 69 anys a Torroella de Montgrí (Empordà), han informat fonts properes a la família.

Subirós, autor d'una desena de llibres d'assaig, novel·la i viatges, va ser també director de les revistes Transición i El Viejo Topo (1972-1979), així com coordinador i assessor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona entre 1985 i 1997.

Nascut en la localitat de Figueres (Girona) en 1947, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1965 fins a 1970) i va ser professor de filosofia en la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1972 i 1979, a més de professor convidat a les universitats de Glasgow (1975) i Nova York (1983).

A l'Ajuntament de Barcelona va ser successivament coordinador de Cultura, conseller delegat d'Olimpíada Cultural i assessor de l'alcalde de Barcelona per a Assumptes Culturals en l'etapa de Pasqual Maragall.

Durant aquest període va promoure, va coordinar i va dirigir nombrosos projectes culturals, com l'exposició Homage to Barcelona, presentada a Londres en 1985 i en Kobe (Japó) en 1987, l'encàrrec de la cúpula del Mercat de les Flors en Miquel Barceló o la fundació de l'Institut d'Humanitats de Barcelona (1987), en col·laboració amb Xavier Rubert de Ventós i Josep Ramoneda.

Va participar a més en la constitució del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de Caritat (1988) -que va dirigir durant el període 1988-1989- i del Consorci del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en 1988. Va promoure i va dirigir, al costat de l'arquitecte Jose Antonio Acebillo, les exposicions Barcelona, ​​la ciutat i el 92 i Barcelona, ​​la ciutat i la gent.

Entre els llibres dels quals és autor es troben els assajos Mites i raons de la modernitat (1984), L'esquerra i la qüestió nacional i altres paradoxes (1992), Breu història del futur (1998) i Sobre la felicitat i altres inquietuds (2003). També va escriure les novel·les Fulla de dames (1992) i Ara sé que és ella (2006), i el llibre de viatges La rosa del desert (1993).


   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2