Santiago Montobbio (Barcelona, 1966) va publicar per primera vegada com a poeta en la Revista de Occidente en 1988, i el seu primer llibre, Hospital de Inocentes, es va publicar al gener de 1989. En rebre aquest llibre, Juan Carlos Onetti va escriure: "Molt poques vegades em produeix alegria contestar als autors que m'envien les seves obres. Aquets és un cas diferent. Em fa feliç escriure-li perquè el seu llibre Hospital de Inocentes és molt bo i de manera misteriosa sento que coincideix amb el meu estat de ser quan estic escrivint". També va merèixer el reconeixement espontani d'altres il·lustres autors, que van destacar la bellesa, força i fondària d'aquesta poesia: així, Camilo José Cela va trobar "tan profunds i bells" els poemes, i això van escriure Ernesto Sabato ("Són magnífics"), Miguel Delibes ("Envejo la força del seu vers") o Carmen Martín Gaite ("m'han commogut estranyament. Perquè surten d'un pou molt fosc i veritable"). Poemes estrictament contemporanis d'aquest primer llibre van conformar altres llibres publicats posteriorment -Ética confirmada (1990), Tierras (1996), Los versos del fantasma (2003), El anarquista de las bengalas (2005) y Absurdos principios verdaderos (2011)-. Desde mi ventana oscura/Vanuit mijn donkere raam constitueix una selecció d'aquesta reconeguda obra poètica que Santiago Montobbio va escriure entorn dels seus vint anys en una edició bilingüe castellà/holandès, en la qual els poemes es poden llegir en el seu idioma original i en les cuidades traduccions a l'holandès de Klaas Wijnsma