Veritable punt d’inflexió en la poesia de Pound, Els Cantos pisans volen ser un compendi de les arts i les idees del segle XX. Escrits el 1945 en una gàbia del camp d’internament de l’exèrcit nord-americà a Pisa (on el poeta estava reclòs per l’apologia que havia fet del feixisme mussolinià en les seves al·locucions radiofòniques des de Ràdio Roma), aquests Cantos són el crit de dolor d’un home que veu com s’esfondra tot allò en què ha cregut i que aboca els seus vastos coneixements de literatura i d’història en onze llargs poemes que constitueixen un document escruixidor i -com en el seu moment, pel que fa a la novel·la, l’Ulisses o el Finnegans Wake de Joyce- absolutament revolucionari.

Ezra Pound (Hailey, Idaho, 1885 – Venècia, 1972) fou una de les veus més influents i innovadores de la poesia del segle XX. Crític literari de prestigi, secretari privat de William Butler Yeats i membre destacat de l’anomenada «generació perduda», Pound ens va llegar un dels llibres cabdals de l’Alta Modernitat nord-americana, els Cantos, obra monumental que conté tota la poesia que va escriure del 1915 al 1962. Dins de la immensitat dels Cantos, sobresurt especialment la secció intitulada Els Cantos pisans, que inclou algunes de les composicions més pertorbadores de la poesia universal i que ara oferim per primera vegada en català.