A l'Aula d'Escriptors de ACEC es van presentar els poemaris Els refugis naturals, de Cèsar Bladé, Il verbo infidele / El verbo infiel, de Gerardo Vacana, traduït per Carlos Vitale, i Balada de l'aprenent de joieria que tenia la mare puta, els tres editats per Emboscall. Francesc Cornadó va donar la benvinguda als tres poetes i tot seguit Jesús Aumatell va fer una breu presentació dels tres llibres.

Cèsar Bladé va llegir una seleccció de poemes de Els refugis naturals, obra poètica que "assoleix un altre nivell, el simbòlic i mític, en la mesura que el treball d'elaboració líric del paisatge es vincula subtilment a l'experiència subjectiva", en paraules de Jesús Aumatell. L'autor va llegir així mateix una sèrie de haikus que componen la segona part del seu llibre, titulada Pont d'enllaç amb la natura.

A continuació, Albert Tugues, que anava comentant la lectura dels poemes de la seva Balada de l'aprenent de joieria que tenia la mare puta, va assenyalar que aquesta balada sorgia del conflicte entre la realitat quotidiana d'un barri, i el llenguatge maltractat d'"un territori mític, el de la infància". Sotmesos tots dos, realitat i llenguatge, a la repressió i censura d'aquells anys 50 i 60 del franquisme, i que ara, en aquesta balada, va indicar Tugues, és com si els personatges i el llenguatge de llavors ressorgissin i s'alcessin satírics, sentimentals però venjatius, contra aquella realitat i diguessin tot el que llavors tenien prohibit dir.

Per la seva banda, Carlos Vitale, conegut poeta i traductor de poesia italiana, va presentar la seva traducció de Il verbo infidele / El verbo infiel, de Gerardo Vacana, poeta nascut el 1929, a Gallinaro, província de Frosinone.

Es tracta d'un poemari inèdit de Gerardo Vacana, "inèdit fins i tot a Itàlia", va comentar Vitale, destacant que Gerardo Vacana és "autor d'una de les obres poètiques més importants de la poesia italiana de la segona meitat del segle XX". I de qui Claudio Magris escriu: "Tu ets un veritable poeta i fas entendre, sentir com la poesia és paraula i vida, persona, gràcia de tota l'ànima."

Tot seguit, Carlos Vitale va llegir alguns dels poemes traduïts al castellà, acompanyat de Maria-Rosa Monferrer, que va fer una magnífica lectura dels poemes en italià.