El passat mes de novembre,  el poeta barceloní Santiago Montobbio va impartir la conferència "Viatge a la poesia" en el Saló de Graus del Departament de Filologia Clàssica i Romànica de la Universitat de oviedo. L'acte va estar organitzat pel Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres i el Departament de Filologia Clàssica i Romànica.

Aurelio González Ovies havia encarregat que la seva alumna de 3er. Grau d'Estudis Clàssics, Dalia Alonso Secades realitzés la presentació del poeta que va acabar amb la lectura del poema "Manifest inicial de l'humanista".

Santiago Montobbio va expressar la seva alegria per la invitació d'Aurelio González Ovies, un poeta de la seva generació, i va manifestar la seva estima per la seva poesia. Va expressar que la poesia pot ser ocell de joventut –com també cant de vellesa-, i que cant de joventut van ser les obres poètiques de tots dos. Va llegir, com a mostra de l'obra poètica que va escriure entorn dels seus vint anys, els "Tres poemes" que es van publicar en la Revista de Occidente al maig de 1988 i que van constituir la seva primera publicació com a poeta.

Santiago Montobbio va voler recordar la importància que va tenir i té Seferis en la seva concepció de la poesia. Les referències a Seferis van ser  un fil conductor o una referència que tornés en diferents moments de la seva conferència.

Montobbio va parlar de la seva poesia de joventut i de maduresa, de l'enfilada entre les dues èpoques, llegint poemes d'ambdues que il·lustressin els seus comentaris. Va voler expressar l'especial alegria que li causava que la invitació l'hagués realitzat el Departament de Filologia Clàssica i Romànica, mostrant la presència i importància d'aquesta en els seus poemes, del seu amor des de l'adolescència per Grècia i el món clàssic, la seva pervivència en certs llocs i en la poesia mateixa, i per la comunitat cultural que formen les llengües romàniques, comunitat a la qual pertany i així es manifesta en els seus poemes.

''El viatge a la poesia és un viatge primigeni, als primers temps i a l'arrel de l'expressió de l'home. Des d'un punt de vista personal, és un viatge a l'adolescència i joventut. I és, també, un viatge que no té fi, i que només acaba al final, amb la mort. Encara que potser la poesia arriba i està més enllà de la mort, com l'amor.'' Això li va fer considerar la noció de límit que pot entendre's en els seus poemes, com la va desentranyar i va saber veure Giuseppe Bellini, va esmentar versos de Seferis i va concloure amb la lectura poètica.

El Saló de Graus del Departament de Filologia Clàssica i Romànica de la Universitat d'Oviedo va tenir un ple complet, i els nombrosos professors i alumnes d'aquests departaments van seguir amb un viu interès la intervenció de Santiago Montobbio, aquest "Viatge a la poesia" que després de la lectura dels poemes que ho tancava va motivar  un càlid diàleg amb diversos assistents.