La família de l'escriptor Manuel Vázquez Montalban ha lliurat els seus documents personals a la Biblioteca de Catalunya
Alvaro Colomer14/12/2016
(Foto:mvm)
| |
S'ha escrit que Manuel Vázquez Montalbán va presagiar la seva pròpia mort amb 13 anys d'antelació en el poema El cartero ha traído el Bangkok Post (inclòs en Pero el viajero que huye, Visor, 1990), però gens s'ha escrit sobre un altre esdeveniment premonitori ocorregut durant la seva infància, quan va fer una excursió amb els seus companys de classe a Vallvidrera, el barri barceloní situat en el pujol de la muntanya de Collserola. Allí li van prendre una fotografia que anys després, quan l'escriptor ja havia mort, algú va enviar anònimament a la seva vídua. En la imatge apareixia un Manolo d'amb prou feines 10 anys davant la casa enjardinada, per aquell temps propietat de l'editor Fernando Carroggio, que ell mateix hauria de comprar quan fos ja adult. "Vallvidrera va ser sempre un paradís somiat per a ell", explica avui el seu fill, el també escriptor i periodista Daniel Vázquez Sallés, "i al final va aconseguir viure allí".
Fins fa poc, el despatx del creador del detectiu més famós de la literatura espanyola, Pepe Carvalho, havia romàs tancat i barrat. Allí dins descansaven el seu ordinador, el pòster del seu llibre La Pasionaria y los siete enanitos, les caixes amb els esborranys i anotacions de les seves novel·les, algunes ampolles de vi de temps franquistes, una biblioteca especialment atapeïda de poesia i, sobretot, una finestra des d'on l'autor que va aprendre com era el món des d'una balconada del Raval, podia ara veure la ciutat des d'aquesta altra balconada que és Vallvidrera. Però fa alguns anys Anna Sallés va entendre que havia arribat el moment d'obrir el despatx als investigadors i va permetre que Francesc Salgado, de la Universitat Pompeu Fabra, rebusqués entre els papers per elaborar una tesi periodística. Aquell home va ordenar tots els documents que va trobar i els va classificar en cinc caixes que van quedar de nou oblidades a la sala. "No vam voler tocar-les perquè Carmen Balcells ens va anunciar que tenia intenció de crear una fundació dedicada a la memòria dels seus autors", recorda Daniel Vázquez, "però va passar el temps, ella va morir i aquell projecte va quedar en l'aire".
Algun temps després, Anna Sallés va contactar amb l'historiador Borja de Riquer per preguntar què podia fer amb tot el material llegat pel seu marit i el seu amic li va recomanar que parlés amb Ferran Mascarell, en aquell temps Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui ràpidament va contactar amb la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra. La maquinària per a la donació dels llegats de Manuel Vázquez Montalbán s'havia engegat. La família no demanava gens a canvi. Ni diners, ni drets, ni cap altre avantatge. Només volia que els documents estiguessin a la disposició del públic. "Em van rebre amb els braços oberts", recorda Anna Sallés, "i de seguida van venir a casa per recollir els fons. L'hi van portar tot en un dia: papers, fotos, llibres, manuscrits...". La família calcula que ha lliurat el 95% dels documents de l'escriptor, incloent-hi el material que guardaven a la casa de Cruïlles (Baix Empordà, Girona).
"Reconec que em va costar desprendre'm de tot això", recorda la vídua, "però al mateix temps em vaig sentir alleugerida, perquè m'alegra saber que finalment es podrà treballar amb els papers de Manolo. En aquestes caixes hi ha molta informació i molt material per als investigadors. La Biblioteca de Catalunya encara no ha catalogat els documents obtinguts. "Ens emportem manuscrits gargotejats, llibretes plenes d'anotacions, cartes manuscrites, fotografies de gran qualitat i gairebé tota la seva biblioteca personal", comenta Eugènia Serra, "però encara no sabem el que tenim. Els tècnics estan treballant per inventariar-ho tot". Així i tot, es pot assegurar que, entre el material donat, es troba la correspondència que l'escriptor va mantenir amb personatges il·lustres del món literari, polític i social, com Salvador Espriu, Miquel Batllori, Felipe González, Narcís Serra, Marcelino Camacho, etc. De la mateixa manera, en les caixes hi havia unes 300 fotografies amb personalitats tan destacades com Carmen Alborch, Pasqual Maragall i, entre moltíssims uns altres, Carmen Balcells, així com una serigrafia numerada del poeta i pintor Narcís Comadira, enregistraments d'entrevistes a Vázquez Montalbán -pel que sembla, l'autor també registrava les seves converses amb periodistes- i diversos originals, entre els quals podria trobar-se el de la seva novel·la Galíndez.
Lògicament, la família s'ha quedat amb els documents més personals. "Conservo algunes cartes que el meu pare em va enviar directament a mi", diu Daniel Vázquez Sallés. "És lògic que això no ho hàgim donat. A més, estic segur que apareixeran més papers, perquè aquesta casa i la de l'Empordà estan plenes de racons. Però tot el que trobem serà diligentment lliurat a la Biblioteca. És el millor lloc on pot estar".
Dilluns que ve 19 de desembre la Biblioteca de Catalunya celebrarà un acte en el qual s'institucionalitzarà la donació i al que s'espera que acudeixin membres del món cultural i polític de la ciutat. Els parlaments seran a càrrec d'Anna Sallés, de l'actual Conseller de Cultura, Santi Vila, i de la directora del centre. Paral·lelament, la família anuncia que continuarà difonent l'obra de Vázquez Montalbán, ja que, a més d'una edició de butxaca dels seus títols més importants que llançarà pròximament Planeta, tenen en marxa alguns projectes editorials del que, de moment, prefereixen no parlar. "La nostra idea és que la gent jove conegui l'obra del meu pare", diu Daniel Vázquez. "Perquè la seva visió de Barcelona i d'Espanya no pot desaparèixer".
|
|
|
|
|
