Mnemòsine representa la memòria; és l’encarregada d’ensenyar als humans a raonar i a reconèixer la diversitat del món. Sap tot el que ha estat, és i serà; posseeix el coneixement dels orígens, poder que traspassa els límits del més enllà. Les persones que beuen de les aigües de la deessa, mai obliden i mai seran oblidades. La juxtaposició és la fórmula més emprada en aquests poemes: d’imatges, idees, sintagmes, paraules, pells, estacions, sentiments, òrgans, instants. En aquesta manera d’eliminar les juntures és important no perdre la capacitat d’articulació; és a dir, es busquen figures ben rotundes però no per això inflexibles, de manera que tot plegat estigui a l’abast del lector, que sigui ell qui faci les interpretacions adients. Lluny, però, de pretendre fer un text vulnerable, la voluntat ha estat buscar la confrontació i animar la curiositat. És necessària, doncs, una lectura pausada que constituirà, sens dubte, una nova creació i, a la fi, la millor.