Dia 15 de març a les 19,30 hores
Presentació del llibre El parc, de Serguei Dovlàtov
Amb: Miquel Cabal, Ricard San Vicente i Ester Andorrà
Lectura de Joan Vigo
Llibreria Laie - Pau Claris, 85 - Barcelona
Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat
d’Ufà, i va morir gairebé cinquanta anys després a Nova York. Va
estudiar a la Universitat de Leningrad. Entre d’altres feines, va fer de
periodista a Leningrad i més tard de guia al Parc Puixkin. Moltes d’aquestes experiències, va traslladar-les al paper en títols com Els nostres, El compromís, La maleta, La zona i El parc, tots ells publicats a LaBreu Edicions. Fins a l’arribada de la Perestroika,
a l’URSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador.
Durant molt anys va haver de publicar els seus contes de forma
clandestina. A finals dels anys setanta, les autoritats soviètiques el
van “convidar” a abandonar el país. Durant l’exili americà, va acabar
rebent el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus
relats a «The New Yorker». Però no va ser fins a l’esfondrament de la
Unió Soviètica, un any després de la seva mort, que les obres de
Dovlàtov van poder ser publicades en la seva llengua original.
.
Borís Alikhànov fa temps que no té feina, s’acaba de separar i decideix
passar l’estiu fent de guia al Parc Puixkin. Una bona manera de fugir
dels maldecaps i fer la seva a la ciutat de vacances. Viu a un
allotjament atrotinat que paga en espècies: aiguardent i cigarrets.
Borís va trampejant entre un personal devot del poeta Puixkin, la gent
del poble i atenent els grups organitzats que pugen en autobús de visita
al paradís de bedolls i art, fent ús creatiu dels seus recursos
literaris i vitals. Al Parc hi recupera un cert equilibri, entre la
moderada jovialitat i una tristesa resignada en un microcosmos –
suposadament – benigne, una miniatura de la Unió Soviètica. Però, de
tant en tant, té el pressentiment que allò no pot durar per sempre. I no
s’equivoca, rebrà una visita imprevista que ho destarotarà. De cop i
volta, s’avergonyirà de la casa, de la feina, les concessions que ha fet
i es veurà abocat a replantejar-se el seu futur topant amb la crua
realitat de la qual pretenia escapar: la possibilitat irreal de prendre
les regnes del seu destí.